Luis García i l’orgull de ser de l’Espanyol
El tècnic asturià, protagonista sobre la gespa de l’últim triomf periquito en un derbi de Lliga a casa, enardeix els seus homes per oferir la millor versió contra el Barça. «Ens hi juguem molt més que ells. Quan et jugues el descens t’ho jugues absolutament tot», reflexiona.
En el setè partit al capdavant de l’Espanyol, Luis García se les heurà amb el Barça del seu col·lega Xavi Hernández. Després de sumar 4 de 18 punts possibles en un primer mes discret a la banqueta periquita, li queda poc marge de maniobra a l’asturià, que confia a tombar el Barça i rememorar temps feliços que va viure sobre la gespa, com el 3-1 del 2007, l’últim triomf de l’equip blanc-i-blau en un derbi com a local a la Lliga.
Luis García va brillar en aquella gran nit a Montjuïc amb el seu habitual talent, determinació i tenacitat. Aquestes senyes d’identitat les pretén inculcar ara en un vestidor angoixat. «Hem de ser nosaltres més que mai. Tenim identificat quan som més forts. Hem de ser intensos i agressius sense pilota i tenir personalitat i calma amb la pilota. Aquesta és l’única manera d’estar a prop de guanyar el partit», va reflexionar ahir.
«El patiment de la teva gent»
Tot i que el Barça té l’opció de cantar per primera vegada la victòria al camp de l’Espanyol, és evident que els periquitos estan més amoïnats. Luis García ho va reconèixer sense embuts: «Ens hi juguem molt més que ells. No hi ha res comparable a jugar-se el descens, ni tan sols un títol. Et jugues la feina d’un any, el patiment de la teva gent, dels teus aficionats, de la teva família. Ningú s’hi juga més que nosaltres, ni tan sols el que vulgui ser campió de Lliga. Quan et jugues el descens t’ho jugues tot».
Evitar que el Barça se senti còmode i buscar les esquerdes en la seva defensa és l’objectiu del míster asturià, que no renuncia a l’atac. «No sento cap altra manera de jugar». Li agrada ser protagonista a l’exdavanter, que ha provat diversos sistemes, tot i que sempre amb la idea de dominar des de la pilota. Això sí, s’ha vist obligat a reforçar la rereguarda, conscient que el gran problema d’aquesta plantilla són les llacunes que mostra enrere. Per això s’ha imposat la línia de tres centrals i dos carrilers.
«Els jugadors estan molt centrats, amb moltes ganes de partit. Estan desitjant que la pilota rodi», va proclamar Luis García, que ha treballat les dues variants del rival. «Poden jugar amb quatre centrecampistes, però també amb dos extrems quan torni Dembélé».
L’asturià va disputar 15 derbis contra el Barça en la seva etapa com a jugador blanc-i-blau (20052011). Els seus records més bons, a més de l’esmentada victòria per 31, es remunten al Delapeñàs, quan els periquitos van guanyar al Camp Nou amb dos gols de ‘Lo Pelat’ (12) el febrer del 2009 i el mític Tamudàs (2-2) que li va acabar costant el títol de Lliga al Barça el 2007.
Avui vol repetir èxits des de la banqueta. «És un dia per sentirnos més orgullosos que mai de l’Espanyol, per competir al màxim i que la nostra gent gaudeixi amb nosaltres», va dir el tècnic, que només té la baixa de Gragera per a un derbi a vida o mort.
■
El Girona es va emportar un punt del Reale Arena davant la Reial Societat (2-2) en un partit que se li va posar molt difícil, amb dos gols en contra en mitja hora, i que li permet mantenir el seu somni de competir a Europa el curs vinent.
No els va costar res als donostiarres encarrilar el partit. En el minut tres, Riquelme va travar Take Kubo a l’àrea i el col·legiat va veure clar un penal que, amb la seva precisió habitual, Mikel Oyarzabal va convertir en el primer gol de la trobada.
El conjunt de Míchel va mirar d’empènyer cap a dalt a la recerca de l’empat, la Reial es va defensar sense problema i va tornar a agafar a contrapeu el Girona. Silva, assistit per un mesurat centre de Kubo, va firmar el 2-0 i va donar tranquil·litat a l’afició txuri urdin.
El Girona va reaccionar i va començar a posar en un compromís la Reial. Va avisar primer amb una rematada de cap de Stuani que anava a gol si no ho hagués impedit Remiro i va escurçar distàncies amb un superb gol de Yan Courto des d’una cantonada de l’àrea gran. I Stuani, abans del descans, va tornar a acreditar el seu olfacte golejador amb l’empat.
El xoc travat va poder decidir-se en un intencionat tret que Gazzaniga va retenir entre el pal i la línia de gol i també en un penal demanat per Oyarzabal, que es va emportar la groga per simular-ho.
■
Reial Societat: Remiro; Gorosabel, Zubeldia (Pacheco, m. 62), Le Normand, Aihen; Zubimendi, Merino, Silva; Kubo, Oyarzabal (Barrenetxea, m. 62) i Sorloth (C Fernández, m. 80).
Girona: Gazzaniga; Arnau, Bueno, David López, Javi Hernández (Miguel Gutiérrez, min. 58); Oriol Romeu, Iván Martín (Callens, min. 90), Couto (Artero, min. 70); Riquelme (Juanpe, min. 90), Tsygankov i Stuani (Reinier, min. 70).
Gols: 1-0, Oyarzabal, de penal (m. 3); 2-0, Silva (m. 24); 21, min. 36: Couto (m. 36). 2-2, Stuani (m. 47).