Psicosi electoral
La campanya electoral no havia començat diumenge passat i sembla que ja fa 500 anys que estem amb aquesta bogeria. Cada vegada són pitjor, les campanyes. Fa trenta anys eren un conyàs, sí, però ara són... com dir-ho... feixugues. ¿Què passa amb els caps de gabinet, assessors i experts en comunicació política a sou dels partits? ¿Són sàdics? ¿Disfruten amb això?
Ja no són només les ximpleries que diuen des de les tribunes, als mítings. ¿Qui va als mítings? ¿El públic de La ruleta de la suerte en les hores lliures? ¿Quina classe d’entrepans de MDMA donen als assistents perquè després se’ls vegi tan somrients, tan relaxats? Amb només cinc minuts de telenotícies, a l’esquena em surten més nusos que en una alfombra de llana.
D’altra banda, el que estan fent a TikTok molts d’aquests futurs alcaldes i diputats autonòmics s’acosta al genocidi. ¿Recordeu quan éreu adolescents i el vostre oncle Manolo es va posar una gorra al revés i va començar a rapejar en el vostre aniversari? ¿No? Jo sí. Això em revictimitza.
Per no parlar dels videoclips, de la música, aquest infern. Creuen que fer cançons és bo. ¿Heu sentit aquesta en què Ayuso diu que «té ganes»? Primer xiuxiuegen, fan petar els dits, i de sobte tothom està ballant en una plaça de toros. En aquest vídeo hi ha gent que té la mort tatuada als ulls, són somriures d’electroxoc. És tot massa estrany, ortopèdic, insuportable. La cançó és tan idiota, té tan poc sentit, que segurament sigui una jugada mestra, una tàctica pavloviana. Doncs tot i que sembli mentida, hi ha coses pitjors. Busqueu a Youtube la cançó que el PP ha fet per a Torrejón, o la que ha fet Podem Màlaga. Del trap també se’n surt.
Es passa molt malament en campanya: és com tenir de cap Michael Scott. Però estic segur que algú pateix més que la ciutadania, i són els candidats. ¿Us imagineu havent de gravar aquestes abominacions? ¿Bufar el cafè a les sis del matí per pujar a un cotxe i tenir tot el dia per davant pel martiri d’haver de gravar una d’aquestes peces? Quina angoixa obeir directors amb el grau mitjà d’imatge i so, incòmodes, com els nens davant el fotògraf de la comunió. ¿Per què es fan això? ¡De veritat que no és necessari! ¡El votant mitjà no pot ser tan hortera! ¡A ningú li agraden aquests vídeos! ¡La democràcia no necessita que la defensin amb vergonya aliena!
■