«A alguns els incomoda la meva pròpia existència»
Baltasar Garzón
Va ser el jutge dels GAL i del narcotràfic gallec, el que va perseguir Pinochet, el condemnat pel Suprem a 11 anys d’inhabilitació per les escoltes de la Gürtel. En aquests anys apartat de la carrera judicial, Baltasar Garzón ha fundat un bufet (ILOCAD), s’ha mogut pel tauler internacional –defensa pro bono Julian Assange– i ha format nova llar amb la fiscal Dolores Delgado. Mentrestant, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar que la sentència de l’Alt Tribunal va ser «parcial i arbitrària», i que Espanya tenia «l’obligació» d’esborrar els seus antecedents penals.
— ¿Han esborrat ja els seus antecedents?
— No han fet res. Ho hem reclamat ja en tres ocasions a l’Executiu.
— No se sent reparat, llavors.
— Quan el comitè de l’ONU va emetre el dictamen, ho vaig comunicar a la meva mare –té 93 anys, està lúcida i porta la meva agenda– i em va preguntar: «Fill, ¿això és bo per a tu? Doncs per a mi també». Una estona després, al xat familiar, va escriure: «He de comunicar-vos a tots que avui el tribunal més important del món ha donat la raó al meu fill. No necessitava que diguessin que era una injustícia, ja ho sabia. I Deú m’ha deixat a la Terra per veure-ho». A partir d’allà, m’és igual el que digui la Sala Segona o el Papa de Roma.
— ¿El cos li demana tornar a la maça? Diuen que no hi està gaire posat.
— Des de molt jove vaig voler ser jutge, professió que em van treure sense justificació. Jo sol·licito que em reposin en la posició que tenia. El que faci després serà una decisió personal. Tinc 67 anys i crec que dono joc encara, però no sé si reconeixeran el dret quan ja no pugui exercir-lo.
— ¿Amb vostè va començar la instrumentalització moderna de la justícia?
— El desenvolupament més evident del lawfare, de la guerra jurídica, per atacar líders i lideresses progressistes és a Llatinoamèrica, però cada vegada més s’instal·la a Espanya, amb casos com el mateix procés o el meu propi procés. Quan es prostitueix la democràcia, es corre el risc de perdre-la.
— Fiscals conservadors s’han reunit amb Feijóo. ¿Com ho veu?
— Els fiscals en exercici en la més alta categoria, com el fiscal Narváez o la senyora Madrigal, no poden atacar el Govern ni participar en estratègies quan després han de seguir amb la seva activitat jurídica.
— ¿No té ganes de tornar a la política?
— En absolut.
— El 2017 va impulsar, juntament amb Julio Llamazares, la plataforma Actúa.
— M’interessa el que faig: denunciar la situació i cridar al consens de les forces progressistes. Llavors vaig creure –i continuo creient– que es perden molts esforços amb divisions que només condueixen a afavorir la dreta. No podem permetre que s’entronitzi les forces ultraconservadores, algunes de contingut clarament feixista.
— Alguns, Ayuso per exemple, estan preocupats pel «totalitarisme comunista».
— ¡Una collonada! Aquesta senyora vol perforar la base electoral de Vox i obtenir una majoria absoluta per governar amb una política neoliberal d’allò més casposa.
— A vostè el titllen de «chavista», de «defensor de corruptes».
— A alguns els incomoda la meva pròpia existència. La veritat és que, després d’anys de servei públic en diferents fronts, hi ha poc que em pugui molestar. Com m’aconsellava el meu pare, tinc l’esquena molt ampla.
— ¿El molesta que tafanegin en la seva vida privada, al costat de la fiscal Delgado?
— No n’hem donat gaire ocasió més enllà d’algun viatge a un lloc públic. Fem una vida molt normaleta, disfrutant de la família i dels nostres gossos.
— Ella serà nomenada fiscal en cap de Drets Humans i Memòria Democràtica del TS.
— Que jo sàpiga no ha sortit la plaça.
— Hi hauria xocs d’interessos.
— La meva fundació, compromesa amb la defensa de la memòria democràtica i la lluita contra la impunitat, és compatible amb els que s’alineïn. I Dolores sempre s’ha alineat.
— Reconeixerà que sempre es busca problemes. ¿Dorm bé?
— Les hores que dormo, que no són més de tres, les dormo molt bé.
— ¿No l’assetgen les seves ombres?
— ¿Ombres? Molts, quan es posen a explicar-les, s’atribolen. Jo segueixo les doctrines de Marc Aureli i d’Epictet, faig un examen de consciència diari i miro de corregirme l’endemà.
— El seu bufet defensa investigats del cas Villarejo. ¿És recurrent en el seu examen?
— No els porto, i no porto el control de tot. Quan em van condemnar vaig prendre la decisió de no intervenir mai en cap procés penal espanyol. I malgrat que la porta giratòria per a mi no funciona, encara es fiquen amb mi.
■