Les farmàcies adverteixen que la falta de medicaments «anirà en augment»
▶ Laboratoris i distribuïdores s’acusen mútuament de desviar productes a la resta d’Europa per vendre’ls més cars Els experts plantegen la pujada de preus com a possible solució ▶
El desproveïment de medicaments a les farmàcies espanyoles ha augmentat sense parar en els últims anys. L’última dada de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) apunta que actualment un total de 740 fàrmacs a Espanya tenen problemes de subministrament, més de 881 en els últims tres mesos. Aquesta xifra gairebé triplica l’existent fa quatre anys. La ineficiència de la indústria desferma inquietud al sector farmacèutic però encara no s’ha consensuat una solució per a un problema complex considerat multifactorial. Entre les causes destaquen els increments de demanda puntuals, els problemes de proveïment d’envasos, la falta de subministrament de matèria primera de la Xina i l’Índia i l’augment de les exportacions paral·leles.
El president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac), Antoni Torres, alerta que la situació, a més a més, empitjora: «El desproveïment de medicaments a Espanya anirà en augment, afectarà més molècules i més rellevants». Laboratoris i distribuïdores s’acusen mútuament de ser els causants de la proliferació de desviacions de producte cap a països d’Europa amb preus regulats de venda més alts. Segons Torres, les diferències de preu són elevades entre Espanya i part de la resta d’Europa, de l’ordre del 50% de mitjana amb Alemanya, tot i que assegura que en algunes presentacions concretes de medicaments poden arribar a multiplicar per set el preu de venda regulat a Espanya. «El sistema sanitari actual amb baixes inversions, salaris baixos i preus de medicaments baixos no és sostenible. Els preus dels medicaments continuen baixant dues o tres vegades per any», assegura. Però no existeixen estudis fiables que comparin preus a Europa i els laboratoris tendeixen a ser gelosos amb aquesta informació.
En el marc europeu s’estan buscant fórmules per mitigar el problema, que inclouen un sistema d’ajuda entre països per a casos de desproveïment. També és sobre la taula la fixació de forquilles de preus dels medicaments en el mercat comunitari, la creació d’un llistat de fàrmacs estratègics i la limitació dels moviments de productes farmacèutics a la UE.
Tempesta perfecta
La lluita per acotar la despesa en salut empresa en l’última crisi del 2008 va portar a una contenció del pressupost públic en medicaments de la qual els laboratoris encara no s’han recuperat. El context de baixos preus va afavorir la producció de principis bàsics a la Xina i la seva manipulació a l’Índia, que els últims anys ha vist créixer el seu PIB al mateix temps que el seu consum intern de medicaments i els seus problemes per assegurar el subministrament a l’estranger. Com a conseqüència, s’ha anat preparant una tempesta perfecta en la qual la dependència europea de l’exterior s’ha aguditzat. La pandèmia va evidenciar encara més el problema.
La patronal Farmaindustria considera que «el baix preu de determinats medicaments al nostre país convida els majoristes a exportar selectivament productes a altres països on els preus són més alts. Això és una pràctica legal, però que afecta els mercats nacionals. Les nostres companyies notifiquen a l’autoritat sanitària quins volums de medicament posen a disposició del mercat espanyol –considerat per a les nostres companyies associades com a estratègic–, però les empreses posteriorment no poden garantir que aquest producte no surti d’Espanya».
En opinió de les distribuïdores, agrupades en la patronal Fedifar, «la responsabilitat dels desproveï-ments per part de les distribuïdores és reduïda per la seva posició en la cadena, els responsables són els laboratoris». Les distribuïdores ressalten que el problema principal han sigut fins ara «els pics de demanda. El que fan les distribuïdores és demanar producte als laboratoris. Bona part dels problemes van venir de l’envasament i l’elaboració de prospectes».
Per a Torres, és cert que existeixen raons estructurals i accidentals, i també causes globals per als desproveïments que pateix Espanya. Entre les primeres explica el cas d’Ozenpic, per exemple, que es fa servir amb una dosi setmanal per millorar els nivells de sucre (glucosa) a la sang en adults amb diabetis mellitus de tipus 2 i per reduir el risc de problemes cardiovasculars seriosos com poden ser un atac cardíac, un atac cerebral o la mort en adults. El problema és que s’ha utilitzat també per aprimar-se, cosa que ha causat un desproveïment inesperat per una demanda més gran de la prevista.
Fàrmacs alternatius
Entre les causes estructurals que abonen el desproveïment destaca últimament, per exemple, la falta de subministrament de xarop infantil en antibiòtics, encara que puguin existir alternatives en sobres, càpsules o comprimits. En aquests casos els farmacèutics proposen també tenir més capacitat per oferir alternatives farmacològiques i «amb criteris més amplis». Plantegen «no obligar els farmacèutics a dispensar el medicament més barat», ja que les diferències de preus entre fàrmacs similars són generalment molt reduïdes i aquesta obligació concentra la demanda i elimina alternatives.
La patronal Farmaindustria també advoca per l’alça dels preus regulats. El seu director general, Juan Yermo, defensa establir millores en el procediment de fixació de preus i finançament públic de medicaments i establir un model «àgil, predictible i eficient». «La meta és assequible, però requereix una reforma en profunditat. És necessari reformular el sistema de preu i finançament; la metodologia d’avaluació; la funció, els terminis i l’estructura dels informes de posicionament terapèutic (IPT) que acompanyen els nous medicaments, i els mecanismes d’accés precoç als fàrmacs que aportin més benefici clínic als pacients», concloïa Yermo recentment.
■
Europa explora mecanismes com l’ajuda entre països o la fixació de forquilles de preus