Les disfresses del masclisme
És important saber a qui serveixen i què alimenten aquestes veus que des de sectors de l’esquerra carreguen contra els ‘excessos’ feministes
Creix l’antifeminisme i el discurs negacionista de la violència de gènere entre els adolescents, aquesta és una de les conclusions d’un complet estudi qualitatiu realitzat pel Centro Reina Sofía de FAD Juventud. També constata que ha calat el mite de la denúncia falsa, que els nois estan molt confusos sobre el que significa el consentiment sexual (identificant-lo amb un contracte) i que, malgrat que s’allunyen dels mandats de la masculinitat tradicional, continuen associantla a lideratge, heterosexualitat, elevada activitat sexual o a l’home fet a si mateix. També preval l’estigma del maricon.
Tan interessants són les dades que dona aquest estudi com la informació que ofereix. L’informe recorda que, malgrat l’èxit del moviment feminista, en els últims cinc anys s’està vivint un replegament impulsat per actors que sempre van ser masclistes, però que han adaptat el seu discurs als nous temps. El feminisme i les lluites LGTBIQ+ són els seus enemics, i els seus objectius són el retorn de les dones a casa i l’exclusió de la «dissidència sexe-genèrica» de l’espai públic. Una reacció que s’emmarca en un moviment global antifeminista inspirat per l’alt-right nordamericana. Les xarxes socials n’han permès l’expansió. Ingents
Emma Riverola és escriptora. quantitats d’informació circulen alimentant els seus postulats i s’han creat espais masculinistes.
Tot això ha arribat a Espanya, i una de les seves expressions és el concepte d’«ideologia de gènere». Com assenyala l’informe FAD, sota aquest terme paraigua s’aglutina un conjunt de drets i lluites com «la despenalització de l’avortament, l’educació sexual a les escoles, la llei del matrimoni homosexual i més recentment, la llei trans o la llei del només sí és sí». En la seva oposició s’ha produït una (in)feliç conjunció entre partits ultres, lobbies
polítics, l’Església i altres moviments ciutadans.
Més enllà del titular, una lectura detallada de l’informe FAD ajuda a situar aquestes veus que, des de sectors de l’esquerra, del feminisme o de la suposada provocació enginyosa, carreguen contra els excessos feministes, demonitzen o es burlen de tota acció impulsada pel Ministeri d’Igualtat o minimitzen l’amenaça que suposen els incels i altres col·lectius masclistes violents que abunden a les xarxes. És important saber a qui serveixen (de manera més o menys conscient) i, sobretot, què alimenten. Hi ha posicions que generen notorietat i rèdits a nivell personal. Col·lectivament, el mal provocat és greu.
■
Creix l’antifeminisme i el discurs negacionista de la violència de gènere entre els adolescents