La sequera deixa el Banc dels Aliments sense fruita i verdura
La crisi climàtica amenaça de provocar una crisi alimentària, especialment entre les persones sense recursos que depenen del menjar de beneficència.
Els efectes de la sequera s’estenen més enllà del camp i del món agrari i ja afecten, com a mínim, les llars més vulnerables. El Banc dels Aliments assumeix que la majoria de fruita i verdura que solen repartir cada any, procedents de l’excedent de producció del camp català i de la resta d’Espanya, no els arribarà aquesta vegada a causa de l’escassetat de pluges. «És la primera vegada, que jo recordi, que contactem amb les cooperatives i ens diuen que no tenen producte», alerta Lluís Fatjó, president del Banc dels Aliments de Barcelona. El temor de les entitats socials el confirmen també els productors: «L’excedent que podrem repartir a l’estiu tendirà a zero», afirma Manel Simó, president d’Afrucat, principal associació de cooperatives fruiteres.
La Política Agrària Comuna (PAC) és l’estratègia europea que, entre altres objectius, busca mantenir estables els preus dels productes que es recol·lecten a tot Europa a fi d’evitar tensions i competència entre països. «Miren de mantenir estables els preus quan es produeix molta fruita o verdura, en els pics de producció, per evitar que l’augment de l’oferta provoqui que els preus caiguin en picat», explica Fatjó. Els bancs d’aliments són claus en tot aquest procés. «Tot el producte que els sobra per mantenir estables els preus el retiren del mercat i ens el donen a nosaltres», segueix Fatjó. D’aquesta forma, les famílies més vulnerables poden accedir a fruita, suc natural de fruita, verdura i hortalisses a preu zero.
L’any passat, el Banc dels Aliments de Barcelona va recuperar 3.075 tones de fruita i verdura d’aquests excedents. La xifra representa el 70% de tota la fruita i verdura que es va repartir, i a més a més a cost zero. «Aquest any estem amb uns números molt a la baixa per culpa de la sequera», assenyala Fatjó. A l’haver-hi menys aigua, hi ha menys fruita. Matemàtica pura. «No tenim producte, estem fent equilibris, contactant amb cooperatives agràries de tot Espanya perquè ens subministrin productes», explica el president. Les dades canvien cada setmana, però Fatjó parla d’un decreixement d’entre el 20 i el 30% fins al moment.
De la carxofa al préssec
És de preveure que el pitjor arribarà a l’estiu. A Lleida ja comença la recollida del préssec, l’albercoc i la nectarina, i després serà el torn de la pera i la poma. «En aquesta campanya ja no estem parlant tant de producció com de supervivència dels arbres –explica el director d’Afrucat, Manel Simón. Evidentment aquest any hi haurà menys fruita». «És obvi que això afectarà els excedents i les col·laboracions que puguem fer amb les entitats socials», remarca Simón.
No són els únics que assumeixen que no hi haurà excedent sobrant per als més desfavorits. «De moment estem regant amb aigua regenerada i vam tenir calçots i carxofes a l’hivern. Hem tingut menys excedent, però n’hi ha hagut. El tema vindrà a l’estiu, quan començarem amb el tomàquet, el meló i el carbassó. Depèn del ritme de pluges que tinguem el preu pujarà i no en sobrarà ni un», expliquen des del Parc Agrari del Baix Llobregat. Ells ho veuen a la seva horta, però també en la dels altres. «A Mercabarna ja es veu, no arriben les quantitats que arribaven abans», afegeixen.
A Fatjó li preocupa la falta d’aquests productes. Temen que la subvenció que reben de la Generalitat per fer sucs de fruita fresca no es pugui arribar ni a utilitzar. A més a més, cal recordar que el 20% dels productes que entrega el Banc dels Aliments són fruita i verdura, davant el 30% dels hidrats de carboni, llaunes en conserva i sucres. La pujada dels preus del cistell de consum fa que les entitats socials cada vegada puguin comprar menys productes amb els mateixos diners per als més vulnerables, però les cues de la fam no deixen de créixer.
■