Una setmana de quatre dies
Resulta una mica sorprenent que el Ministeri d’Indústria no esgoti els 10 milions d’euros amb què es va dotar per fomentar que les empreses provin la setmana laboral de quatre dies. O sigui, en comptes de 40 hores, 32 de setmanals, sense retallar els sous.
Al final són 41 les companyies que han optat per apuntar-se a aquesta prova, i si superen els requisits, no arribaran a consumir ni tan sols un terç de les ajudes previstes (2,8 milions). Com que els destinataris d’aquest programa, fruit de les negociacions dels Pressupostos de l’Estat per al 2021 que Més Madrid va recolzar a canvi d’aquesta iniciativa, són pimes industrials, potser és que s’han posat algunes traves difícils de superar.
La primera és la falta de comunicació. El ministeri ha difós i ha explicat poc una mesura que implica assumir un compromís d’una reducció d’almenys el 10% de la jornada laboral ordinària d’una part de les plantilles sense reducció dels sous.
I una altra possible trava és la necessitat per a moltes d’aquestes empreses de contractar els serveis d’una consultora per elaborar un pla de viabilitat i avaluar-ne els resultats. Això suposa una inversió inicial per a un projecte per al qual no saben segur si seran escollides. Això segur que ha fet que moltes no fessin el pas.
I una tercera i potser més important: en cas de ser elegides, als dos anys, sense subvenció pública, les empreses es comprometen a continuar implementant la reducció de jornada sense reducció de sou. Menys hores de feina, però el mateix cost salarial o fins i tot més elevat si cal contractar més plantilla. Si no, l’única via possible és augmentar la productivitat, és a dir, fer més i millor en menys temps: el sant greal que persegueix tota empresa. Tot un repte.
En tot cas, la digitalització, el teletreball i molts altres canvis obliguen a assajar i negociar noves maneres de treballar que no estan convenientment regulades, com recull l’últim Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AONC). I és que en el segle XXI no totes les receptes de la centúria anterior ens serveixen.
■