Candidats que esborren sigles
De Xavier García Albiol a Xavier Trias, són alguns els alcaldables que busquen ampliar les seves bases electorals mirant d’esquivar els logotips oficials dels seus partits. En altres casos, sobretot en municipis més petits, s’intenten mantenir marques ja
«No hi ha cap logo. Vinc a parlar de Badalona». Així és com Xavier García Albiol va presentar la seva candidatura per a les eleccions municipals fa un any. El mateix dia en què va ser desallotjat de l’alcaldia després d’una moció de censura va actualitzar la seva descripció a Twitter per posar «Treballant per la Badalona del 2023». Sense menció al PP, el seu partit, una cosa que ha continuat durant aquesta campanya per a les eleccions del 28M. No hi ha sigles, només el lema Badalonisme, copiant els colors dels seus oponents polítics per fer una crida a tots els seus votants. Tampoc té previst celebrar un acte de partit amb Alberto Núñez Feijóo a la ciutat, malgrat ser el quart municipi de Catalunya. La seva estratègia és clara: amagar la formació per ampliar la base, ara ja sense complexos i amb una acceptació velada per part del PP, que tampoc està disposat a implicarse davant el temor que això el perjudiqui a les urnes.
Els populars tenen clar que el seu candidat atrau molt més que la marca del partit. De fet, només cal mirar les xifres del 2019 per corroborar-ho. Albiol va guanyar les eleccions amb 37.506 vots i li va treure més de 10.000 paperetes d’avantatge a la següent candidatura. Però aquell mateix dia, les urnes municipals compartien espai amb les europees. I les dades són evidents. La candidata al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, va quedar en quarta posició amb 11.775 vots a la mateixa localitat. Així que hi va haver més de 25.000 badalonins que van dipositar la papereta d’Albiol en una urna i la d’un altre partit en l’altra. Per això, Albiol aposta clarament per una «campanya 100% local, que transcendeixi fronteres ideològiques».
Però el d’Albiol no és un cas aïllat. També Junts ha optat aquest 28 de maig per la mateixa estratègia en enclavaments tan emblemàtics com Barcelona. Des que Xavier Trias va fixar clarament les seves condicions per ser candidat, de nou, de la postconvergència, l’exalcalde va tenir clar que prescindiria de les sigles per transmetre la imatge d’una candidatura més transversal amb un mínim comú denominador: arrabassar a Ada Colau la vara.
Aposta personalista
La candidatura ha comptat amb el suport del partit que sí que es reclama hereu de CDC: el PDECat. Però també de Demòcrates –sorgit dels crítics de Duran Lleida a Unió– i MES (Moviment d’Esquerres) que acull sectors del PSC catalanista. Aquesta combinació s’agrupa sota el paraigua Trias per Barcelona. Aquesta és la candidatura i aquestes seran les paperetes a les urnes, amb la imatge del candidat.