La socialista Núria Marín busca el seu quart mandat
Governat pel PSC que lidera l’alcaldessa Núria Marín des del 2008, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat disposa d’un ple municipal de 27 regidors integrat pel PSC (14 regidors), ERC (5), Ciutadans (4), En Comú Podem (3) i PP (1).
NÚRIA MARÍN. Pocs dubten que l’actual alcaldessa i candidata del PSC a l’Hospitalet, Núria Marín, és la favorita per tornar a liderar l’ajuntament, ja que li ha dedicat una vida sencera al consistori. Hi va entrar com a funcionària el 1985, va sortir elegida com a regidora el 1995 i va accedir a l’alcaldia el 2008 amb la marxa del seu predecessor, Celestino Corbacho, per ser ministre de Treball amb Zapatero. Des d’aleshores, ha guanyat les tres eleccions locals a què s’ha presentat com a candidata: el 2011, el 2015 i el 2019, aquesta última, en què va recuperar la majoria absoluta, per la mínima, per al PSC –l’última l’havia aconseguit Corbacho el 2007. Marín també presideix la Diputació de Barcelona des del juliol del 2019, on governa de la mà de Junts, i és vicepresidenta del PSC– a l’inici del mandat n’era la presidenta, però amb l’arribada de Salvador Illa al càrrec de primer secretari, es va reestructurar la formació. A més de les crisis derivades de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna, Marín ha hagut de gestionar les investigacions sobre una possible desviació de subvencions al Consell Esportiu, un cas pel qual va arribar a estar imputada, tot i que finalment la seva causa es va arxivar.
Com el seu antecessor Corbacho, Núria Marín centra les polítiques i el discurs en els grans plans urbanístics pendents, com el PDU BiopolGranvia, un projecte que segueix amb el model de ciutat que els socialistes ja van implementar amb la transformació de la plaça d’Europa: atraure economia per «reinvertirla als barris i generar ocupació».
JAUME GRAELLS.
Fa tan sols un any, Jaume Graells encara militava al PSC. Va ser el maig del 2022 que el candidat d’ERC va abandonar la formació socialista per vincular-se, en qüestió de dies, a la republicana, amb la qual es presenta a les municipals com a independent.
La seva figura va sortir a la palestra després de denunciar la suposada corrupció al Consell Esportiu de l’Hospitalet, una investigació que ha acabat amb la dimissió de dos regidors del PSC durant el mandat: Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza –encara continuen investigats– i que el mateix Graells i els republicans esgrimeixen com una de les seves principals cartes per erigir-se en l’única alternativa a un nou govern de Marín.
El candidat d’ERC va ser regidor de la mà del PSC des del 2011 fins fa un any, quan, a més de trencar amb el partit, va abandonar el consistori de la segona ciutat de Catalunya.
MIGUEL GARCÍA.
És l’última bala de Ciutadans per aconseguir mantenir la representació. Després d’anys militant al PSC –tot i que sense arribar a ser-ne càrrec electe–, va deixar el partit fa uns 14 anys, en bona mesura perquè considera que el PSC va deixar els catalans «orfes» a l’hora de defensar la relació amb Espanya durant l’auge del procés. Ja de la mà de Ciutadans, García va arribar a liderar l’oposició després de les eleccions del 2015, quan va sumar quatre regidors, els mateixos que té ara.
El gran suport de García per mantenir la representació de Ciutadans és que, abans d’iniciar el seu periple per la política municipal, ja era conegut per presidir el Centre Esportiu de l’Hospitalet, l’Hospi, durant gairebé 20 anys i, a més, havia col·laborat com a tertulià en el programa Punto Pelota, de Josep Pedrerol. De fet, conscients que bona part de les seves possibilitats de mantenir-se passaven per la continuïtat de García, pesos pesants del partit com Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa li van insistir que es tornés a presentar, una cosa que Miguel García va acabar acceptant malgrat que, als 72 anys, la seva idea inicial era deixar enrere la política al finalitzar el present mandat.
MANUEL DOMÍNGUEZ.
Tot i que en comicis anteriors Manuel Domín-guez ja havia estat en llistes electorals, aquesta és la primera vegada que va a les municipals com a candidat d’una formació –d’En Comú Podem, concretament–. L’arribada de Domínguez a la primera línia política es va produir el febrer d’aquest any després de «mesos de debat intern». Una decisió que, per contra, va suposar que qui fins ara era líder del grup a l’ajuntament, Ana González, s’hagi distanciat de la formació i es presenti a les eleccions amb una altra candidatura.
Encara avui, Manuel Domínguez, llicenciat en Geografia i Història, és professor d’Història a l’institut Margarida Xirgu, al barri de Collblanc. Domínguez és una persona coneguda al municipi gràcies a la seva vinculació amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, una entitat que va presidir fins al nomenament com a candidat, i per les col·laboracions amb la televisió local, on repassava la història dels barris de l’Hospitalet.
Domínguez i els comuns se centren a apostar per un canvi en el model urbanístic de la ciutat amb els dos quilòmetres més densos de la UE, l’augment de les zones verdes i la lluita contra el canvi climàtic.
SONIA ESPLUGAS.
La presència del PP es va anar diluint en els últims comicis locals, quan va passar de ser la segona força més votada i sumar sis regidors el 2011 a ser la quarta força el 2015 (dos regidors) i a ser-ne la cinquena el 2019 (amb una única regidora). Així, durant aquests últims quatre anys de mandat, Sonia Esplugas ha sigut l’única veu dels populars a l’hemicicle hospitalenc i ara es torna a presentar com a candidata –per tercera vegada–.
Malgrat el mal resultat de les últimes eleccions, la seva presència en el ple li ha valgut perquè la veu del PP no es desdibuixés del panorama local i li ha permès, entre altres qüestions, canalitzar per la via política les queixes més destacades de l’SPL-CME, el principal sindicat de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet.
■
Marín centra les polítiques i el discurs en els grans plans urbanístics pendents