Dos blocs davant el repte demogràfic
Els socialistes confien a guanyar malgrat el desgast pel clima nacional i els populars lluiten perquè la suma de les formacions de la dreta permeti un gir.
Les autonòmiques a Astúries mesuraran la capacitat de resistència del socialista Adrián Barbón i quant és capaç el PP de rendibilitzar l’efecte Feijóo i la caiguda de Ciutadans (Cs). Els populars presenten un candidat independent, Diego Canga, alt funcionari de la Comissió Europea, però les enquestes continuen col·locant el PSOE (que ha governat 35 dels 40 anys) al capdavant. La batalla electoral està en si Barbón aconsegueix governar en solitari o, per contra, haurà d’acceptar aliances amb IU o Podem. I en si la dreta podria arribar a arrabassar-li el poder amb un acord a tres bandes (PP, Vox i Fòrum Astúries).
Astúries està immersa en un procés de transformació. Després de gairebé 40 anys de caiguda de natalitat, el Principat ha baixat del milió d’habitants i pateix un envelliment acusat. El procés de descarbonització afecta alguns dels pilars productius. La principal bandera industrial, Arcelor, projecta un profund canvi per transformar el procés siderúrgic en ambientalment sostenible, vinculat a l’hidrogen, amb finançament europeu. L’entrada en servei de l’alta velocitat entre Astúries i Madrid canvia les comunicacions amb l’altiplà. I en aquest magma crema el medi rural, que pateix contínues dificultats i traves, la principal la falta de relleu generacional i el continuat degoteig de despoblació. S’hi sumen les queixes per la protecció del llop o els incendis recents.
El PSOE espera revalidar els 20 diputats, tot i que algunes enquestes apunten la pèrdua d’un. Des de fa mesos, els socialistes es defineixen com «el partit d’Astúries» i treuen pit de la gestió en la pandèmia. Tenen el poder territorial més gran (45 dels 78 municipis), però els dos principals consells, Gijón i Oviedo, no parteixen avantatjosament per al PSOE en les municipals. Amb tot, Barbón confia que el vot autonòmic en aquests municipis li sigui favorable. A més, els socialistes esperen el matalàs dels dos partits ideològicament més pròxims: IU (que es presenta en una confluència que incorpora Més País, i va tenir 2 diputats en l’última legislatura) i Podem.
Fractures internes
Per la seva banda, el PP asturià ve de dues fractures internes (el 1995, quan Sergio Marqués va acabar fora del partit, i el 2011, quan Francisco Álvarez-Cascos va formar les seves pròpies sigles). No sense polèmica interna, els populars van designar per decisió de Génova Diego Canga. El seu perfil gestor, el seu coneixement sobre la política europea i el desgast de Pedro Sánchez són algunes de les principals armes dels populars, a més de les incerteses econòmiques, la crisi del camp i la falta d’oportunitats. La caiguda de Cs permetria per aritmètica al PP sumar als seus actuals 10 diputats els cinc de la formació taronja, però a més els populars confien a guanyar-ne un d’extra per les tensions nacionals.
Vox arriba amb expectatives de creixement, Cs lluita per la seva mera existència i Fòrum Astúries (que finalment va acabar expulsant Álvarez-Cascos i denunciant-lo) fia la seva fortalesa al pes que mantingui la candidata de Gijón. El resultat hauria d’assolir els 23 diputats per plantejar-se l’opció d’un tomb. Així les coses, Astúries es debat en blocs.
■