Els tàrtars denuncien amenaces de la intel·ligència russa a Crimea

Moscou ha donat un toc a la seva minoria tàrtara de Crimea. Organitzacions com Solidaritat de Crimea van fer públic ahir que les autoritats russes han prohibit manifestarse en memòria dels deportats en l’era de Stalin. Segons van apuntar des del mateix grup, homes de l’FSB, el servei secret rus, haurien visitat en persona alguns dels membres d’aquesta organització, a qui els van recordar que en el dia d’avui a la regió està prohibida qualsevol classe de manifestació o protesta. «Els activistes consideren que aquestes accions són pressions per intimidar una vegada més el poble tàrtar de Crimea», va assegurar oficialment l’entitat.

Aquesta península, annexionada després d’un criticat referèndum el 2014, és a ulls de la comunitat internacional part d’Ucraïna, tot i que Moscou la té sota el seu control. La minoria ètnica autòctona, els tàrtars, lamenten que des de l’annexió a Rússia no se’ls ha permès recordar en cap 18 de maig els deportats pel règim de Stalin als anys 40. Representen al voltant del 15% dels dos milions que viuen a la regió i van ser un dels principals grups que van rebutjar frontalment formar part de Rússia. En xarxes socials el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, els ha assegurat que en el futur «viuran lliures».

Després de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va fer deportacions massives de persones d’algunes ètnies acusades d’haver col·laborat amb els nazis durant la contesa, encara que no es pogués demostrar que fossin simpatitzants de l’Alemanya de Hitler. Això va incloure avis, nens i dones, que van ser traslladats forçosament a l’Àsia Central, Sibèria i el Llunyà Est rus, a prop d’Alaska, i hi va haver milers de morts durant els llargs viatges. Prop d’una dotzena d’ètnies van patir aquest destí a més a més dels tàrtars, com els txetxens, els calmucs o els alemanys del Volga, entre altres.

■