Bulgària, el flanc inestable
Al límit oriental de la Unió Europea i de l’OTAN, Bulgària viu des de ja fa dos anys una greu inestabilitat política, amb cinc eleccions successives des del 2021. Malgrat les massives manifestacions en contra seu, el conservador Borissov continua aferrat
Bulgària és un Estat clau del flanc oriental de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN en l’actual crisi de seguretat europea creada per la invasió russa d’Ucraïna. El país està immers des del 2021 en una greu inestabilitat política, amb cinc eleccions successives en dos anys, que no han permès un Govern durador a causa de la fragmentació parlamentària, a l’insuficient suport aconseguit pels partits reformistes i al resistent poder clientelar del partit conservador GERD de Boyko Borissov, membre del Partit Popular Europeu. Borissov ha governat com a primer ministre de manera gairebé ininterrompuda des del 2009 fins al 2021, malgrat els reiterats escàndols de corrupció, gràcies al suport incondicional dels populars europeus i a l’estratègia d’alinear-se amb la majoria en el Consell de la UE i de l’OTAN sense crear conflictes, a diferència d’Hongria i Polònia. Els últims 10 mesos de Borissov com a primer ministre (des del juliol del 2020 fins a l’abril del 2021) es van veure sacsejats per manifestacions massives que reclamaven la seva dimissió i la del fiscal general, Ivan Geshev, considerats còmplices de la corrupció que manté el país empobrit (malversació de fons europeus, extorsions, poder polític dels oligarques, escoltes il·legals).
El desprestigi de la classe política es reflecteix en la baixíssima participació en les eleccions, entre el 38% i el 40% en els últims quatre comicis, que obstaculitza una renovació. El control dels mitjans de comunicació privats per oligarques i empresaris vinculats a Borissov i la intimidació als periodistes, com detallen els informes de l’International Press Institute i de Reporters sense Fronteres, és un altre obstacle. La UE manté Bulgària fora de l’espai Schengen sense fronteres interiors a causa de la corrupció generalitzada. El Govern reformista de coalició de Kiril Petkov (Continuem el Canvi) va caure als set mesos per una moció de censura el juny del 2022 enmig de l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna i el partit de Borissov va recuperar el primer lloc en les eleccions del 2 d’octubre del 2022.
La negativa de la majoria de partits a participar en un Govern amb Borissov el va obligar a renunciar a repetir com a primer ministre, però el descrèdit del seu partit va propiciar que el seu candidat fos rebutjat pel Parlament. L’oposició tampoc va aconseguir obtenir el suport per formar un Govern, cosa que va portar a unes noves eleccions anticipades el 2 d’abril. Borissov
va tornar a encapçalar el resultat amb 69 escons dels 240 de l’Assemblea Nacional, seguit per la coalició reformista de Petkov (Continuem el Canvi i Bulgària Democràtica) amb 64 diputats.
Borissov, per esquivar el persistent rebuig a donar suport a un Govern liderat pel seu partit, ha proposat la fins ara comissària europea d’Investigació, Mariya Gabriel, com a candidata a primera ministra. Gabriel va ser nomenada comissària el 2017 a proposta de Borissov i va repetir com a comis-sària en el nou Executiu comunitari d’Ursula von der Leyen.
Anteriorment, Gabriel havia sigut eurodiputada per GERB des del 2009 fins al 2017, encara és vicepresidenta del Partit Popular Europeu i se la considera lleial a Borissov.
‘Barcelonagate’
Gabriel va renunciar el 15 de maig al càrrec a la CE, però té dificultats per aconseguir el suport parlamentari mínim de 121 diputats. Gabriel ha format una aliança amb el populista-nacionalista ITN i amb el partit de la minoria turca (DPS), que té entre els seus destacats membres l’oligarca Delian Peevski, sancionat per corrupció pels EUA i el Regne Unit. Però només suma 116 vots. En un gest cap als reformistes, Gabriel ha reclamat la dimissió del fiscal general
El desprestigi de la classe política es reflecteix en la baixíssima participació en les eleccions, entre el 38% i el 40%
Geshev, nomenat per Borissov el 2019 i acusat d’abús de poder, d’interferir en política i de tapar els casos de corrupció. Geshev, que va acudir al rescat de Borissov quan va ser detingut per la seva implicació en un cas d’extorsions milionàries el març del 2022, ha trencat en públic aquesta setmana la suposada carta de dimissió i ha recordat el cas encara obert del Barcelonagate per blanqueig de capitals en el qual apareix implicat Borissov. Geshev va denunciar l’1 de maig un suposat atemptat, que l’oposició considera un muntatge. La mateixa Gabriel tampoc està exempta d’escàndols, ja que el 2009 va declarar al Parlament Europeu que tenia un doctorat en Ciències Polítiques, que una investigació periodística va revelar com a fals, i el 2017 es va descobrir que tenia un apartament de luxe a la capital búlgara pel qual pagava un lloguer regalat.
■