L’esquerra grega demana pujades de sous
Grècia aixeca el cap en els últims mesos després d’una dècada de penúries econòmiques. Per això no és estrany que l’estrella de la campanya per a les eleccions de demà hagin sigut les dificultats dels ciutadans per fer front a les conseqüències d’aquesta
«Tot és més car, i, com que els sous no han pujat, es fa difícil fins i tot el més bàsic, com pagar el lloguer i comprar menjar», diu Thanasis, un dels joves assistents al míting central que Syriza, la formació d’esquerres d’Alexis Tsipras, va fer dijous a la plaça Sintagma d’Atenes. L’ex primer ministre va omplir amb milers de persones l’emblemàtic enclavament, on va prometre «justícia per a tothom» i va posar en dubte la vocació democràtica de l’actual Govern dels conservadors de Nova Democràcia.
En general, la gent d’esquerres grega està d’acord que el focus del debat s’ha de situar que, si la crisi es va acarnissar amb els més necessitats –després de tres rescats, el salari mínim va caure un 25%, i les pensions entre un 20% i un 40%–, també tots han de participar de la tímida millora econòmica. Tsipras ha promès pujades de sous i eliminar els impostos d’una cistella de productes designats com a bàsics.
La població d’esquerres veu amb bons ulls el canvi legal que provocarà que les eleccions de demà tinguin gairebé amb tota seguretat una segona part al juliol. En aquestes eleccions generals, el partit guanyador no comptarà amb la bonificació de 50 diputats –dins dels 300 amb els quals compta el Parlament grec– que servia per facilitar la formació de governs en solitari. L’acabada d’estrenar proporcionalitat total fa gairebé impossible que cap partit aconsegueixi el percentatge necessari –per sobre del 45%– per evitar una repetició electoral, en la qual sí que es tornaria a aplicar la prima de 50 escons al vencedor.
Vivenda i electricitat
Les enquestes donen a la dreta de Nova Democràcia, liderada pel primer ministre sortint Kyriakos Mitsotakis, una mica més del 30% dels vots; Tsipras es queda diversos punts per sota d’aquesta xifra. Els seus seguidors confien que els sondejos s’equivoquin de nou. «Sempre ho fan amb Syriza», diuen Myrto, Chris i Anna, tres joves que també van anar a escoltar l’ex primer ministre. Els seus problemes no es diferencien gaire dels que pot tenir una persona de la seva edat a Barcelona. «La vivenda se’ns emporta més de mig salari, i a més tenim l’electricitat més cara d’Europa», es queixava Myrto.
A Atenes queden per tot arreu restes dels llargs anys de retallades a què es va sotmetre els grecs. A molts carrers proliferen encara els establiments, anomenats en anglès Loving Family i impulsats durant la crisi pel Govern
de Syriza, que ofereixen mossos a preus molt populars: un cafè, 80 cèntims; un entrepà de formatge, 1,20 euros. I a l’avinguda Stadiou i altres artèries principals de la ciutat molts dels fanals es queden apagats durant la nit. Alhora, els turistes ja omplen els principals restaurants de luxe, com l’Athenée, el maitre dels quals, Dionisis, augura aquest any «una bona temporada».
A l’avinguda Stadiou, plena de vida durant tota la campanya malgrat els continus talls de trànsit que han contribuït a sublimar el caos circulatori de la capital grega, tots estan d’acord que la repetició electoral és inevitable. Però no tots tenen la mateixa opinió de la reforma legal que la propiciarà. Els votants d’esquerres –com Maria i Kostie, que esperen a les portes del teatre Rex que comenci la funció– pensen en general que «el canvi està bé, és més democràtic i permetrà representar més fidelment l’opinió popular», i que obligar els partits a formar coalicions no té per què ser negatiu.
Els que votaran a partits de dretes no ho veuen igual. «La història prova que és molt difícil. ¿Com col·laboraran un partit que vol obrir fronteres als immigrants, cosa que evidentment no és possible, amb un altre que vol tancar-les?», diu Petros, amo d’un quiosc a Atenes. Després de citar la ultradretana italiana Giorgia Meloni com a exemple de què s’ha de fer en aquesta matèria, es pregunta de nou: «¿Qui pot posar a casa seva 10 immigrants?».
«La vivenda se’ns emporta més de mig salari, i tenim l’electricitat més cara d’Europa» La immigració està en segon pla després de la il·legalització dels ultres d’Alba Daurada
El paper del PASOK
Després de l’allau migratòria que va contribuir a polaritzar, fa uns anys, la societat grega, la situació sembla ara diferent. No obstant, els cooperants que treballen al país, una de les principals portes d’entrada de refugiats a Europa, creuen que el Govern conservador intenta que l’atenció als nouvinguts no derivi en un efecte crida. En qualsevol cas, en els camps de refugiats es nota que s’ha reduït el flux; a Schisto, unes instal·lacions al sud-oest d’Atenes, conviuen ara 670 immigrants a l’espera d’asil, la majoria procedents de l’Afganistan i l’Iran. El director del camp, Thomas Papakonstantinou, explica que en els pitjors moments «n’hi va arribar a haver més de 1.250».
Però cap analista, ni tampoc cap dels ciutadans consultats, considera que la immigració hagi de ser un assumpte clau en aquestes eleccions, sobretot després de la il·legalització –per organització criminal– dels ultres d’Alba Daurada. Els seus successors del Partit Nacional Grec no semblen tenir la mateixa empenta electoral.
■
El Periódico us convida a l’afterwork, el proper dijous 25 de maig, a les 19 h, a Casa SEAT (Pg. de Gràcia, 109 de Barcelona).
Reserves per rigorós ordre d’inscripció abans del 25 de maig, a les 14.00 hores. elperiodicodecatalunya@romanrm.com