Oliver Twist segueix ben viu

L’explotació infantil a les fàbriques victorianes (i ara)

En una escena inesborrable, l’infeliç Oliver, tan famolenc com els seus companys de l’hospici (el workhouse, l’asil per a pobres de l’Anglaterra victoriana), s’aixeca de la taula i s’adreça al director del centre amb el bol buit: «Sisplau, senyor, en vull una mica més». Un altre cullerot de farinetes que tenien gust de pastetes. En efecte, el gran Charles Dickens va explicar com ningú l’explotació infantil durant la Revolució Industrial, en novel·les com Oliver Twist, Temps difícils i El casalot. Un retrat literari tan brillant que potser ha aconseguit amb el temps deixatar la realitat convertint-la en una fantasmagoria, en un lloc comú que ja no esgarrifa. No obstant, un estudi posa ara llum sobre aquelles aberracions (l’ha publicat la revista científica Plos One i el recullen diaris com The

Guardian i El País). Resulta que en una excavació recent al cementiri rural de Fewston (Yorkshire), al centre d’Anglaterra, van aflorar 154 esquelets, bona part pertanyents a nois d’entre 8 i 20 anys, una edat no tan freqüent a les necròpolis, un indici anòmal. Estudis bioarqueològics sofisticats han comparat els ossos i les dentadures trobats amb els d’altres tombes coetànies i han confirmat veritats colpidores en els cossos d’aquests nens obrers: maltractament, desnutrició, una dieta pobra en proteïna animal, un sever retard en el creixement.

LA ‘FEBRE DELS DILLUNS’

Els nens també patien la malaltia respiratòria típica dels telers que funcionaven a tot vapor al voltant de Manchester. Ho explica de meravella la novel·lista Elizabeth Gaskell, no tan coneguda com Dickens, en obres com Nord i sud: la pelussa, la pols que deixaven anar les fibres de cotó a les sales de cardatge, s’inhalava amb la respiració i acabava arruïnant els pulmons. Tos, sang, ofec. En deien bissinosi o la febre dels dilluns, perquè els símptomes tornaven a atacar amb força després del descans dominical. Ah, la voracitat de la Revolució Industrial, l’expansió de l’Imperi britànic sobre ossos trinxats. A les fàbriques tèxtils catalanes devia passar si fa no fa el mateix.

Són temps peculiars aquests. Ens preocupa si l’enciam és ecològic o si les gallines viuen tancades en gàbies, però poques vegades es parla dels 160 milions de nens forçats a treballar, 73 milions en indústries perilloses. La velocitat, la roda del hàmster, impedeix preguntar-se qui ha cosit les vambes tan xules que trepitgen l’asfalt del món.

■