Passejant pel centre de Madrid
Cada dia, a partir de les 7.30, fins a un centenar de persones es comencen a acumular fent cua per poder-se alimentar al menjador Ave María, al centre de Madrid. Allà s’uneixen la plaça de Jacinto Benavente amb el carrer del Doctor Cortezo, on té la seva seu el Museo de las Ilusiones. Al costat es troben els cines Ideal, sales històriques on encara es poden veure pel·lícules en versió original subtitulada; davant, el Teatre Calderón, que exhibeix aquests dies el musical La historia interminable. En aquesta plaça desemboca el carrer de la Cruz, un dels més bruts d’Espanya.
A aquestes hores del matí, en aquest carrer i els seus voltants, l’olor d’orins s’aferra enganxós a l’olfacte. Al caminar, s’han d’esquivar a saltirons les escombraries que, de qualsevol forma i color, s’acumulen després d’una nit que deu haver sigut més que apassionant als clubs nocturns que intercanvien hospitalitat, porta amb porta, amb els hotels que reben turistes de mig món. A aquestes hores del matí, persones sense sostre continuen dormint al perímetre de la plaça, una escena que es repeteix al carrer d’Atocha, que desemboca a la pròxima plaça Mayor. En aquesta preciosa plaça encara deuen servir un formidable cafè amb llet segons va difondre l’exalcaldessa Ana Botella
en la presentació de Madrid com a candidata olímpica a Buenos Aires, Argentina. Una candidatura que ha passat a millor vida.
El carrer de la Cruz uneix la sòrdida plaça de Jacinto Benavente amb l’esplendorosa plaça de Canalejas, un dels centres del luxe de la capital d’Espanya, lloc de marques de moda de preus estratosfèrics i on té la seu l’Hotel Four Seasons. A cent metres passem de l’olor d’orins a l’olor de colònia, de les escombraries escampades per tot el carrer a voreres brillants i netes. No hi ha indigents a Canalejas. Comença un altre món que s’estén pels pròxims i ben remodelats carrer d’Alcalá i la Gran Vía.
Els contrastos i les desigualtats s’han accentuat a Madrid, capital del món hispà, com ha passat a tantes altres grans ciutats del planeta. Del meravellós parc del Retiro, que en les primeres hores de l’alba és un paradís de passejants i corredors, el barri dels Jerónimos i el de Justicia, fins a l’horrorosa Puerta del Sol, un cop més reformada per algun infame urbanista, amant del ciment i el mal gust, hi ha de tot. Allà on comença el quilòmetre zero d’Espanya, a 610,8 quilòmetres de la plaça de Catalunya de Barcelona, s’ha erigit la plaça més horripilant d’Europa. Allà té la seu la presidència de la comunitat autònoma on continuarà preparant el seu desembarcament en la política nacional Isabel Díaz Ayuso un cop arrasi en les eleccions del 28 de maig. En aquest futur brillant que espera a la presidenta madrilenya dins del PP només tindrà una alternativa, el president de la Junta d’Andalusia, el barceloní –va néixer a la capital catalana– senyor Juanma Moreno Bonilla. El gallec Alberto Núñez Feijóo viu pendent del que hagi de passar electoralment a València i Aragó per saber com de segura està la seva cadira.
■
Els contrastos i les desigualtats s’han accentuat a Madrid, capital del món hispà, com ha passat en altres grans ciutats del planeta