«El pati ha de ser per a tots»
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza tallers en escoles de Barcelona per conscienciar els alumnes sobre barreres arquitectòniques (i barreres invisibles). Els alumnes també ho tenen clar i reclamen espais «també per als que necessiten estar tr
La classe és gran, aquella amplitud que només tenen les escoles ubicades en edificis antics (tot té la seva part bona). Al fons, al costat de la petita biblioteca d’aula, un sofà des del qual s’observen tots els pupitres. Que el nom triat pels alumnes de cinquè B de la barcelonina Escola Bogatell, al barri de la Vila Olímpica, per a la classe fos Arquitectura donava pistes sobre cap on van els seus interessos (i d’on venen els alumnes). I les pistes anaven en la direcció correcta. Els alumnes de la classe de l’Arquitectura es mostren interessats i molt participatius en el taller organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i portat a terme per la cooperativa Arquitectura de Contacte per conscienciar de la necessitat de fer accessibles les escoles. Nens d’11 anys que plantegen propostes com la necessitat d’un espai de calma. «El pati ha de ser per a tots –diuen–, també per als que necessiten estar tranquils.»
Les necessitats dels nens cada vegada són més diverses i, aquí rau l’esperança, l’alumnat n’és conscient. Bona mostra que això és així és que, quan les responsables del taller d’arquitectura expliquen aspectes d’accessibilitat que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar el pati a fi de proposar canvis –l’objectiu del taller–, tots ho entenen a la primera, i assenteixen amb el cap com qui escolta una cosa que ja té clara. «Quan parlem d’accessibilitat tendim a parlar de barreres arquitectòniques, ascensors i rampes, però va més enllà; s’han de tenir en compte qüestions com el soroll, especialment molest per a molts nens i nenes. És necessari tenir en compte la necessitat d’algun espai agradable on estar tranquils durant l’esbarjo», apunten les talleristes a l’inici del taller. Un missatge que cala molt profundament: totes les propostes elaborades pels nens després d’una visita al pati i un petit treball de camp tenien en compte aquesta qüestió.
Més enllà de «poder passar» –el que des de l’administració entenen per ser accessible [una cosa que encara no està superada en desenes de centres]–, els alumnes entenen ràpidament que la qüestió va més enllà. Que no es tracta que hi hagi una rampa a l’altra punta del pati, sinó que l’espai sigui agradable per a tots, que tots tinguin a l’abast coses estimulants (des de sorrals fins a cistelles a diferents altures).
Normes clares
La primera norma de la participació que planteja el taller és que «totes les opinions són vàlides». Una cosa que els nens de la classe de l’Arquitectura tenen clar, per a orgull del professor, també a l’aula durant el taller. La iniciativa del COAC consta de diverses parts. Primer, a l’aula, els expliquen de què va la participació ciutadana en l’urbanisme – tenim dret a opinar sobre com són els nostres espais–; després baixen al pati amb un plànol a veure què hi ha i, en grups de treball, pensar com podrien millorar-lo; i, finalment, pugen a l’aula a compartir les propostes amb els companys.
Les propostes sorgides de la intel·ligència col·lectiva són d’allò més variades. Des de gespa artificial a la pista de futbol per evitar «el festival de ferides que provoca el paviment» fins a col·locar bancs sota els arbres, a les ombres o instal·lar-hi més fonts i una xarxa al voltant de la pista per evitar que les pilotes –i, sobretot, els cops de pilota– pertorbin la resta de jocs, encara en els marges.
El taller s’emmarca en el programa Arquitectura a les aules que organitza la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes des del 2019 i pel qual han passat més de 24.000 nens i joves.
■