Una tragèdia inexplicable
«Eren unes nenes encantadores que estaven molt integrades», afirmen pares de companys de les dues criatures. «A l’esbarjo sempre les veies jugant amb altres nenes», asseguren.
«No sabem el que ha pogut passar; eren encantadores». A l’escola de La Ería d’Oviedo ningú entenia ahir la mort de l’Anastasia i l’Alexandra. Eren bones estudiants i jugaven amb tots els nens al pati. A les dues del migdia d’ahir, quan la sirena anunciava el final de les classes, només se sentia una pregunta: «¿Com ha pogut passar una cosa així?».
El relat dels pares dels companys de classe de les germanes era idèntic: feia uns quants cursos que estaven escolaritzades a La Ería i, tant elles com la seva família, «eren molt afables, encantadors». Ningú té constància que al centre patissin assetjament. Més aviat al contrari. Els alumnes de sisè, curs que feien les bessones, comptaven les hores per anar-se’n de viatge d’estudis. Estava previst que l’excursió, de quatre dies, sortís dimarts cap a Madrid. «Havien estat venent paperetes per pagar les despeses», afirmaven.
L’Anastasia i l’Alexandra eren idèntiques, com dues gotes d’aigua. Per això, a casa els posaven llaços de colors diferents al cabell, perquè els seus companys i professors poguessin diferenciarles. «Alguna vegada les he vist a l’esbarjo i sempre estaven jugant amb altres nens, com tots», assegurava Fernando Díaz Palacio, pare d’un dels companys de classe de les bessones. «Una dibuixava molt bé. El meu fill sempre deia que li encantaria dibuixar com ella», afirmava afligit.
A La Ería va regnar durant tot el matí un silenci impropi d’una escola. Al pati, blindat per agents de la Policia Nacional, no hi havia nens, ni jocs. La quietud es va trencar a les 11.41 hores. Va ser llavors quan va arribar personal de la Unitat d’Atenció de la Família i la Dona de la Policia Nacional, de la Conselleria de Salut i dels Serveis Socials, acompanyant un matrimoni molt pròxim als pares de les nenes. Tot just 15 minuts després deixaven les instal·lacions amb el germà petit de les bessones, alumne de quart.
«S’han de gestionar situacions molt dures», lamentava Emma Álvarez, directora de l’institut La Ería, sobre la terrible situació que s’estava vivint a l’escola, separada del seu centre únicament per una tanca.
■