Pacificació urbana amb discòrdia
Els plans per eliminar places d’aparcament i obstaculitzar la circulació a l’entorn de dos centres educatius provoquen tibantors entre veïns i famílies de les escoles Font d’en Fargues i Provençals del Poblenou.
Les mesures per limitar el trànsit i l’aparcament de vehicles al voltant dels centres educatius de Barcelona formen part del llegat del mandat que ara venç. Ho reivindica, sobretot, el sector dels Comuns del govern municipal. En canvi, genera menys entusiasme en el PSC, l’altre dels dos integrants de l’executiu local. L’ajuntament comptabilitza 219 obres des del 2019 fins ara, taxades en 16,8 milions d’euros, per reduir l’accés rodat a l’entorn de les escoles. Almenys dues actuacions recents del programa Protegim les escoles han provocat certa tensió en dos barris allunyats entre si. Veïns de la Font d’en Fargues, al districte d’Horta-Guinardó, asseguren que, a finals d’abril i sense previ avís, es van trobar que s’estava a punt d’obstaculitzar el pas de vehicles en un tram del carrer del Pintor Pradilla que transcorre davant l’entrada de l’escola del barri, amb uns 400 escolars.
«Van començar les obres saltant-se l’acord que teníem», al·leguen els detractors del projecte. Segons la seva versió, el compromís després de les anades i vingudes entre el districte (governat pel PSC) i la regidoria d’Ecologia Urbana (en mans dels Comuns) era que no es tallaria el trànsit més que a l’hora que comencen les classes i quan s’acaben. Es va començar a fer així, sense anul·lar 10 places per a cotxes i quatre per a motos. «És un carrer amb poc trànsit. Vam parlar amb tècnics del districte i no van veure sentit a tallar-lo més que a l’entrada i la sortida de l’escola. Però les obres van començar: van esborrar l’àrea verda, van canviar els embornals, van pintar floretes a l’asfalt... Ecologia Urbana ha anat a fets consumats, sense buscar-ne alternatives i sense validació del districte ni dels veïns». El relat difereix del de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Font d’en Fargues, partidària de la pacificació total, igual que la direcció del centre i l’associació de veïns. «La gerent del districte ens va presentar al setembre un pla que ens va dir que era la solució de consens. La proposta que fa el districte és un carrer de convivència: no tallar el trànsit en cap moment, senzillament eliminar la zona d’aparcament. No era l’actuació que demanàvem, però ho acceptàvem si l’ajuntament entenia que era la manera de desencallar-la. El procés ha durat tres anys».
Un senyal que prohibeix l’estacionament i que limita la velocitat a 10 quilòmetres per hora consagra la solució salomònica, que no acaba d’acontentar ningú: no satisfà l’aspiració de l’AFA i els residents crítics veuen perillós que vehicles i vianants comparteixin la via, amb obstacles entremig. «Ens obliga a pujar per girar al carrer del Descans, més perillós, i el mobiliari al carrer convida a fer-hi botellon. Últimament algun grup de turistes venen per la zona, rebotats del Turó de la Rovira», apunten. Mentrestant, membres del PSC i els Comuns s’han posicionat a un costat i l’altre de l’enrarida disputa per tot just 100 metres de carrer. S’acusen mútuament de moure’s per electoralisme.
Tot i que substancialment diferent, una altra controvèrsia similar es dirimeix al barri de Provençals del Poblenou. Veïns del carrer del Perú, al districte de Sant
Martí, es van plantar per impedir que comencessin les obres al febrer per liquidar gairebé un centenar de places d’aparcament davant les escoles Brasil, Catalònia, Concha Espina i l’escola bressol Dolors Canals, concentrades al llarg d’un quilòmetre en línia recta i amb gairebé un miler d’alumnes.
Protestes a Sant Martí
La protesta va aconseguir que el govern municipal posposés la reforma de la via, sense que encara se sàpiga quan es reprendrà. A més, van tallar la Gran Via durant uns instants a l’abril, cosa que es proposen tornar a fer, amb el suport de membres de les candidatures de Junts, el PP, Valents i Barcelona Ets Tu. Després de les manifestacions, l’ajuntament ha plantejat rebaixar la supressió de 95 places d’estacionament a 55.
En tot cas, continua sense satisfer els mobilitzats a la plataforma Ni una Plaça Menys, que exigeixen que no desaparegui cap espai per aparcar a peu de carrer. «És prepotència i voler treure els cotxes als veïns. Perquè si ens treuen les places, ens treuen els cotxes», es queixa un veí. Afegeix que nota més congestió després que s’hagin reduït carrils per a vehicles privats a l’entorn. «Es forma un tap a la Gran Via i el barri s’omple de cotxes que intenten escapar de la caravana», afirma.
«No s’ha fet d’esquena als veïns. Neix d’una petició al consistori de les diferents AFA i direccions de les escoles», comenten a l’AFA del Catalònia. «El punt amb què no estem d’acord és que tot s’aturi de sobte perquè algú està preocupat per la seva cadira», critiquen.
■