Coetzee serà escriptor resident al Prado durant dos mesos
El nobel sud-africà s’impregnarà de totes les instàncies de la pinacoteca durant el juny i el juliol en un projecte impulsat pel museu madrileny i la Fundació Loewe.
Les residències d’escriptors, que ofereixen als autors temps, espai i mitjans per treballar en les millors condicions, són moneda corrent en el nostre panorama cultural, però indubtablement cap ha tingut fins ara l’honor de comptar amb un participant tan estel·lar i alhora tan esquiu com el premi Nobel J. M. Coetzee. El sud-africà serà el primer autor que es beneficiarà d’Escriure el
Prado, segons ha pogut saber aquest diari. Un projecte de Miguel Falomir, director de la pinacoteca, impulsat per aquesta conjuntament amb la Fundació Loewe, permetrà a diversos escriptors internacionals capbussar-se no només en les obres exposades al museu, sinó també en els fons i tallers, així com en les trobades amb els especialistes, tècnics i restauradors, i es faran un veritable bany artístic.
L’objectiu és propiciar un text literari que serà publicat per la revista Granta, primer en l’edició en castellà i posteriorment en la britànica. La publicació i l’editora, la nord-americana Valerie Miles, assessoren el projecte d’àmbit internacional.
Amor al castellà
Que sigui Coetzee (que té en el seu historial un Nobel i dos premis Booker) qui faci el tret de sortida a la iniciativa dona compte de l’ambició d’un projecte que portarà l’escriptor a visitar el juny i el juliol la capital madrilenya, una estada que molt possiblement portarà amb la màxima discreció, atès el seu proverbial caràcter esquerp, molt allunyat dels focus i dels periodistes.
«L’interrogatori és un mitjà que no se’m dona bé. Soc massa breu en les respostes, i aquesta brevetat (sequedat) es malinterpreta molt sovint com a signe d’irritació o d’enuig», va explicar en una carta al seu amic Paul Auster, molt conscient de les seves aparents asprors.
El nobel ha demostrat al llarg de la seva vida, però molt especialment en aquest segle XXI, una voluntat d’allunyar-se dels més reconeguts pols de poder cultural del panorama anglosaxó, com Nova York i Londres, ciutats on ha arribat a residir. Això en els últims anys s’ha traduït en una particular volença per la llengua castellana –Coetzee és un gran coneixedor de la literatura llatinoamericana– que l’ha portat a professar una reflexiva militància en els seus escrits a favor del Sud geopolític. Continuant aquests postulats, els seus llibres més recents han aparegut abans en castellà –concretament a l’editorial argentina El Hilo de Ariadna– que en l’original anglès, pel qual mostra reticències com a «llengua de la globalització».
Tan sols un any abans de guanyar el Nobel el 2003, Coetzee es va traslladar a la ciutat australiana d’Adelaide com a docent a la universitat i també poc temps després va adquirir la nacionalitat australiana, una manera més de reivindicar de manera simbòlica l’hemisferi Sud. I és que l’autor ha anat deixant enrere gradualment la faceta com a narrador pur i s’ha anat convertint amb el temps en un pensador crític davant temes com la defensa dels animals, el vegetarianisme i la injustícia social.
Espanya, un país que ha visitat en diverses ocasions, també ha sigut escenari recurrent per a algunes de les seves històries. Va escriure un conte titulat Una casa en España l’any 2000, en el qual explicava que s’havia comprat una vivenda al poble lleidatà de Bellpuig, a l’Urgell, on segons el relat solia passar temporades. Després de sembrar el dubte, la seva editorial espanyola Literatura Random House va acabar desmentint la dada a l’aclarir que aquesta història se circumscrivia únicament a l’àmbit de la pura ficció, tot i que amb algú tan gelós de la seva intimitat sempre hi pot haver el dubte de si l’autor realment hi va arribar a residir, d’incògnit, durant un temps. És impossible saber-ho.
Sense abandonar la geografia catalana, el seu últim treball, El polonès, aparegut l’any passat, portava la trama fins a Barcelona, on un pianista expert en Chopin és convidat per una dona de qui s’acabava enamorant. Respecte al pes de les arts a l’obra del sudafricà, compta amb moltes pàgines dedicades al cine, el ball i en especial, a la música.
La proposta d’autors residents del Prado ha previst que siguin sis en total els escriptors o escriptores que visitaran el museu, un a la primavera i el segon a la tardor per a cada un dels tres anys de durada del projecte. La parella d’autors seleccionada anualment respondrà a un model d’escriptor de carrera llarga i gran reconeixement i a un altre de caràcter més emergent, en períodes d’estada que variaran entre tres setmanes i dos mesos.
■
Seran sis en total els escriptors o escriptores que visitaran la pinacoteca