Christian Nodal, el mariachi del segle XXI
Emblema d’un renovat regional mexicà, es va convertir en tot un fenomen el 2017 quan va gravar, amb només 18 anys, la bomba ‘Adiós amor’. Avui actua en un Wizink Center de Madrid ple.
Des d’aquesta part del món, quan un escolta la música de Christian Nodal se l’imagina criat en un típic ranxo mexicà. ¿És així? «La veritat és que sí, surto d’un ranxo», confirma l’artista, de 24 anys, sens dubte un dels noms musicals més grans del seu país en l’actualitat. Va créixer en una terra anomenada la Perla del Desierto, a Caborca (estat de Sonora), un lloc que dibuixa imatges com les que un pensa. Allà va créixer fins als 12 anys amb la seva família, plena de músics «i envoltat de molt amor, molt carinyo, molta música.» «Per part del meu pare, la majoria tocava instruments de vent. I en la de la meva mare eren cantants. De petit tenia cursos gratis de cant, piano, guitarra, trompeta... Era molt bonic conviure allà», explica en una entrevista amb aquest diari.
Nodal, ara emblema d’un renovat regional mexicà, es va convertir en un fenomen quan encara tenia cara de nen, com confirma el videoclip d’Adiós amor, una bomba de cançó que el va catapultar amb 18 anys i que acumula 1.337 milions de reproduccions a Youtube. I quan encara no portava cap dels nombrosos tatuatges que s’ha fet amb el temps a la cara. «Vaig començar després de gravar amb Maná. Considerava que havia fet alguna cosa llegendària, el primer somni, i vaig començar amb el primer tatuatge. I vaig continuar tatuant-me la cara per gust, per plaer i perquè es pot», comenta.
Amor i desamor
Nodal compon cançons d’amor i, sobretot, domina el terreny del desamor, el cor trencat, l’angoixa sentimental i el dolor, històries universals sobre ànimes trencades que enganxen la gent (té més de 20 milions d’oients mensuals a Spotify). «Li canto a l’amor, al desamor i a tot el que hi ha al mig. La meva música és com per desfogar-se. Totes les meves cançons són parlant des d’un punt molt vulnerable. A l’hora de patir, de sentir alguna cosa bonica per algú... Hi ha molta passió a través de les lletres i les melodies», apunta el cantant, que avui actua en un Wizink Center de Madrid ple.
Nodal és un dels joves artistes del seu país que està renovant el regional mexicà, cosa que està atraient les noves generacions i, al seu torn, està exportant aquest so més enllà (són molts els músics europeus, per exemple, que han provat amb el gènere). «Un creix escoltant aquesta música. La qüestió és que no hi havia un intèrpret jove en això del mariachi. Refrescar les lletres, les melodies i el so va ajudar un munt a continuar agradant-li a la gent gran, i també a la nova generació. La joventut ho va rebre amb els braços oberts», analitza.
Sense por d’innovar
El cantant mexicà ha obert el gènere (no sense crítiques) i s’ha ajuntat per fer cançons amb gent que, per dir-ho d’alguna manera, no han trepitjat un ranxo: ha col·laborat amb Tini, Christina Aguilera, Romeo Santos i, compte, David Bisbal, entre molts altres. «Aquí [a Mèxic] abans semblava que el que escoltava reggaeton, no escoltava rock, etcètera. Tots els gèneres estaven dividits per l’estereotip que eres. Ara la gent escolta el que li ve de gust i crec que això ens ha donat l’oportunitat de no tenir por d’innovar, de crear música amb altres persones...», argumenta Nodal.
Precisament, una de les virtuts de Nodal és la de ser mal·leable,
«La meva música és per desfogar-se. Les meves cançons parlen des d’un punt vulnerable»
«Al refrescar lletres, melodies i so, el que faig agrada als grans i també a la nova generació»
obert a teixir complicitats amb altres gèneres i artistes: «Un dels meus somnis sempre ha sigut que la gent entengués que es pot fer moltes coses amb el regional. I als fans que el seu artista faci coses noves i de qualitat els il·lusiona».
Nodal, que espera un fill amb la matriarca del trap argentí Cazzu, diu que continuarà pel mateix camí i potser el coqueteig amb altres gèneres anirà a més. «El fet d’anar traient el que em neix m’ha funcionat. Amb el mariachi soc feliç, disfruto molt el meu rol dins de la indústria. Mai el deixaré anar, però sí que hi haurà l’oportunitat de fer noves coses», respon.
■