El PP s’imposa a Sánchez i marca un canvi de cicle
▶ Podrà governar la Comunitat Valenciana, les Balears, Aragó, la Rioja i Cantàbria i aconsegueix les ciutats de València, Sevilla i Valladolid
El PP avança, el PSOE retrocedeix. El gran eslògan del socialisme s’ha complert a la inversa. Pedro Sánchez ha patit una escabetxada en aquestes eleccions autonòmiques i municipals mentre que Alberto Núñez Feijóo agafa impuls per a les generals de finals d’any. Si no és canvi de cicle, se li assembla moltíssim. El PP ha estat molt per sobre de les seves millors previsions. El País Valencià, les Balears i Aragó, les tres autonomies més disputades, cauen del seu costat. Necessitarà Vox per governar però s’ha imposat com a primera força i firma un resultat de gran solvència.
Es queda també la Rioja, on aconsegueix la majoria absoluta, ha sigut el més votat a Cantàbria i tindran la presidència gràcies a la suma de la dreta. Manté Múrcia i Madrid i, amb l’escrutini encara obert, pot aconseguir Extremadura i Castella-la Manxa. S’imposa en el vot municipal, arrabassa als socialistes capitals tan emblemàtiques com Sevilla i Valladolid i conquereix la ciutat de València. Ni les pitjors perspectives del PSOE –mai les va tenir– preveien aquests resultats, cosa que significa que té un problema seriós d’anàlisi i de diagnòstic, que demostren una absoluta desconnexió amb la realitat social.
El premi de consolació és que Adrián Barbón aconsegueix conservar Astúries amb el suport de Podem i d’Izquierda Unida, María Chivite podrà seguir al capdavant de la coalició de partit que ja ha governat aquesta legislatura Navarra i també Ángel Víctor Torres a les Canàries. Però, malgrat salvar aquestes autonomies, la derrota que pateix el PSOE, i fonamentalment Pedro Sánchez, és contundent i dificulta que segueixi després de les generals de finals d’any. Perquè sí que hi ha hagut onada del PP, perquè Podem no ha aguantat en autonomies com el País Valencià i perquè, a la pèrdua d’aquesta regió, fonamental per a les generals pel seu pes demogràfic i polític, s’hi suma les Balears i Aragó.
L’enfonsament del PSOE és molt general, però és especialment rellevant a Andalusia, on no només perd Sevilla, una capital que aspiraven a mantenir i que representava una de les últimes brases del poder omnímode que ha tingut el PSOE andalús, sinó també Huelva i Granada. Sense aquests nuclis de poder, el partit cau a plom a Andalusia.
El 28M suposa, a més, la confirmació definitiva de la desaparició de Ciutadans, un procés gradual que va començar el novembre del 2019, i l’empenta de la ultradreta a Espanya, que millora els seus resultats a pràcticament totes les autonomies. El fenomen Vox prossegueix alineat amb un moviment antisistema que té caràcter mundial i que han representat Donald Trump, Jair Bolsonaro i Giorgia Meloni.
Aquest divendres tant els tracking del PSOE com els de Génova ja apuntaven que el PP pujava. Els populars es van abonar amb rapidesa a tots els assumptes que han desgastat els socialistes durant aquests dies. Feijóo va haver d’arremangar-se poc, primer amb Bildu i després amb les irregularitats en el vot per correu, que van afectar càrrecs socialistes, i l’acusació de presumpte segrest contra el número dos del PSOE andalús. Això els va enfortir al llarg de la campanya. Però, sobretot, el que ha acabat per donar-li la victòria, és la certesa que existia un fort corrent contra Sánchez, que Moncloa mai ha reconegut. ■
El PSOE mai va preveure tan mals resultats, que dificulten que governi després de les generals d’aquest any