Collboni no renuncia a l’alcaldia malgrat haver quedat segon
▶ Els socialistes obtenen 10 regidors al consistori i només podrien arrabassar la vara a Trias unint forces amb els Comuns i ERC
Jaume Collboni es va passar la campanya dient que guanyaria, que seria ell qui capitalitzaria el vot del canvi, però les urnes van sentenciar que, quan es tracta de mobilitzar el vot anti-Colau, és Xavier Trias qui acaba imposantse. Perquè el candidat del PSC, tot i haver sumat dos regidors fins a arribar als 10 i haver quedat per davant dels Comuns per un petit grapat de vots (142), va quedar en segona posició i deixa la formació de Salvador Illa sense la guinda en unes eleccions municipals en les quals es va tornar a consolidar com el partit més votat a Catalunya exhibint musculatura a l’àrea metropolitana, però també a Tarragona, Lleida i Girona.
No obstant, la calculadora està en marxa. «Som el primer partit d’esquerres a Barcelona», va proclamar Illa, que va deixar en l’aire una inconcreta «mà estesa». I ho va rematar el mateix Collboni deixant clar que no renuncia «a res» i que, per tant, intentarà ser alcalde malgrat quedar segon. «Barcelona ha votat iniciar una nova etapa i ha votat progressista. Tenim l’oportunitat i el deure d’obrir una nova etapa de progrés i estabilitat», va sentenciar en el que és un clar avís a navegants.
Si el PSC tingués la intenció d’arrabassar l’alcaldia a Trias, existeix una suma alternativa si hi hagués predisposició política: la dels socialistes amb els nou representants dels Comuns i els cinc d’ERC. Es pot dir que es tracta d’una operació que Collboni va explicitar en l’entrevista amb EL PERIÓDICO que no intentaria. Va dir, literalment, que si no guanyava se n’aniria a l’oposició, que no intentaria ser alcalde si era segon i que tampoc seria aquesta vegada
el soci minoritari del govern municipal si el primer, en aquest cas Trias, l’interpel·la per pactar. Després de la campanya, les paraules se les ha emportat el vent, tot i que el repte serà complicat perquè ERC ja va assenyalar que és a Junts a qui li toca liderar la ciutat.
Amb el seu «sí que es pot fer millor», amb aquesta estratègia d’erigir-se en alternativa a l’alcaldessa Colau i esmenar bona part del seu projecte malgrat haver governat amb ella, el PSC va millorar resultat, però no prou per imposar-se com a favorit per a un canvi a l’alcaldia a ulls de la majoria de ciutadans. Collboni va jugar a interpel·lar el vot «progressista», els decebuts amb Colau des de l’esquerra; i, alhora, el vot «moderat» onejant la bandera de la ciutat «segura, ordenada i neta».
I moure’s a dues bandes li va reportar beneficis, però no els que n’esperaven tant Illa com Pedro
Sánchez, que havien dibuixat la victòria a la capital catalana com la «primera pedra» per revalidar la Moncloa i acostar-se a la Generalitat. Collboni no en va tenir prou de presentar-se com l’ambaixador a Barcelona de l’agenda d’un president del Govern per a qui el segon lloc a la capital catalana és gairebé ara el menor dels seus problemes veient el tomb dels seus fortins autonòmics. Això no treu que la trajectòria de Collboni ha seguit una línia ascendent. Dels quatre regidors que va obtenir la seva primera vegada com a candidat el 2015, el pitjor resultat a la capital catalana, als 8 representants del 2019 i, finalment, els 10 que li han atorgat les urnes aquesta vegada.
■