La por va calant
El Brexit ens ensenya com la por a la migració ens torna vulnerables, fins al punt de prendre decisions que ens perjudiquen
Aquests dies vivim mesurant el nostre grau de racisme. Una bona manera de prendre la temperatura és analitzar els discursos sobre la migració. La xenofòbia es cola en la majoria, i no només en els obertament contraris. Massa vegades, es defensa la migració des d’un punt de vista utilitarista: els necessitem, per tant, acceptem-los. És un discurs que anima a suportar l’estranger, convertint-lo en simple eina d’un sol ús a la nostra conveniència. Observar el que ha passat al Regne Unit resulta paradigmàtic.
«Qualsevol persona normal faria bé d’estar preocupada si un grup de romanesos s’instal·len a la casa del costat», aquesta va ser una de les floretes racistes que Nigel Farage, un dels principals impulsors polítics del Brexit, va llançar en plena campanya en favor de la sortida de la UE. Tot i que es va retractar de les seves paraules al·ludint fatiga (¿?), el missatge antiimmigració va acabar calant. «El que hauria d’haver sigut un referèndum sobre la pertinença a l’estructura política i econòmica de la UE, va derivar en una consulta en la qual l’arribada massiva d’immigrants es va convertir en el centre del debat» (Observatori de la Migració de la Universitat d’Oxford).
El Brexit es va imposar perquè una majoria es va convèncer que els immigrants eren culpables dels seus mals i que se’n deslliuraria a l’abandonar la UE. Ara, l’Oficina Nacional d’Estadística anglesa ha notificat que el Regne Unit està registrant xifres rècord d’immigració. La immensa majoria, extracomunitaris. El suposat objectiu prioritari tan sols era un dinamitzador emocional.
Avui, el 57% dels britànics estan a favor de tornar a ingressar a la UE. El Brexit ha sigut nefast: recessió, col·lapse de serveis públics, increment prohibitiu del cost de la vida... El fiasco no només ha sigut econòmic, també per a la seva democràcia –la constatació de les mentides– i, per descomptat, per a la convivència. Els incidents d’odi es van exacerbar els dies posteriors al triomf de la separació.
El Brexit ens ensenya com la por a la migració ens debilita, ens acovardeix i ens torna vulnerables, fins al límit de prendre decisions que ens resulten perjudicials. No és només que ens faci èticament pitjors, és que ens arriba a convertir en els nostres propis enemics. Sumits en els prejudicis i la por al desconegut, calen els missatges que presenten els immigrants com una amenaça. Endinsar-se en una bona acollida és l’únic camí possible per defensar-nos dels que, de debò, amenacen la llibertat, la convivència i el progrés. ■
Endinsar-se en una bona acollida és el camí per defensar-nos dels que amenacen la convivència