Menjadors escolars sense macrocuines

Som el que mengem, com tan bé diu la periodista i emprenedora Núria Coll. Nosaltres i la nostra tribu, la comunitat a la qual pertanyem, inclosos els integrants més petits, els nens. Per això és de vital importància que el menjador escolar sigui tan saludable com sigui possible, sobretot perquè el 54% dels alumnes d’educació primària de Catalunya s’alimenten a l’escola.

Quatre grans empreses controlen el 70% dels menjadors a Espanya. Tres d’aquestes són grans multinacionals internacionals –Serunion (del grup francès Elior), Scolarest (de la britànica Compass) i la nord-americana Aramark– i una, Ausolan,

pertany al grup cooperatiu basc Mondragón. Al darrere d’aquests operadors principals destaquen també Mediterránea, la francesa Sodexo, Clece (de Florentino Pérez) i ISS (Goldman Sachs). El menjar es pot elaborar a través d’un càtering –l’opció més habitual per part de les empreses més grans– o utilitzant cuina pròpia al centre, la possibilitat més valorada per les famílies.

El domini d’aquestes grans companyies al conjunt de l’Estat contrasta amb el cas català, on tenen més pes pimes, cooperatives, empreses del tercer sector i famílies, gairebé sempre a través de fórmules de gestió indirecta. La presència de les grans empreses i les seves macrocuines és molt menor, com ha explicat Helena López.

Tot i així, les famílies, que són les que paguen el servei (6,91 euros per alumne i dia en els casos en què es queden tots els dies, i un 10%, més, fins als 7,60 euros, per als que facin ús del servei de forma esporàdica), reclamen a Educació tenir preferència en la gestió dels menjadors. El Govern ho veu amb bons ulls. Sembla lògic que així sigui i que les famílies puguin vetllar per l’alimentació dels seus fills, que inevitablement serà de més qualitat lluny de les macrocuines i amb una gestió de proximitat.

■