Barcelona passa una pàgina
Xavier Trias, amb un discurs més pròxim a la Convergència clàssica que al Junts de Puigdemont, ha guanyat les eleccions a Barcelona catalitzant el vot contrari a l’alcaldessa Ada Colau, que va aconseguir un segon mandat sense ser la llista més votada. Si no hi ha una majoria alternativa de 21 regidors, Trias recuperarà la vara d’alcalde que va perdre per poc, precisament contra Colau. I aquesta majoria només seria possible amb un acord del PSC de Jaume Collboni i Barcelona en Comú, presumiblement sense Colau al capdavant, més un tercer partit que, a primera vista, només podria ser Esquerra. El que passi fins a la constitució dels ajuntaments el 17 de juny serà, doncs, decisiu. Si Trias segueix amb el seu tarannà conciliador podria arribar a un acord amb Collboni amb el qual sumaria una majoria estable de 21 regidors. Seria un govern inèdit a la ciutat, que tindria molts sectors econòmics a favor. Per assegurar-se el govern, el guanyador de les eleccions haurà de ser més hàbil que el seu antecessor al podi. I en aquesta configuració també pesaran els acords entre partits en altres municipis, diputacions i consells comarcals. Junts, amb la victòria a Barcelona i la recuperació d’alguns feus emblemàtics, i el PSC, amb la seva nítida victòria pel que fa a vots a tot Catalunya i la seva hegemonia a l’àrea metropolitana, han aconseguit l’objectiu compartit d’evidenciar el sostre d’Esquerra. En les pròximes setmanes, amb els pactes municipals, es clarificarà si perseveren en aquest camí o busquen aliances per desbancar-se mútuament com han fet tradicionalment. En tot cas, al que es va posar fi ahir va ser a l’era d’Ada Colau com a alcaldessa que va acabar generant més animadversió que entusiasme, encara que això segon fos més intens que el primer. Les bones intencions de Barcelona en Comú han xocat en massa ocasions amb un estil de govern molt menyspreador amb la dissidència o amb la mera crítica, més preocupat per lesionar determinats interessos que per defensar els més desfavorits. El futur passa per Trias a l’alcaldia o una fórmula alternativa que en cap cas pivotaria entorn de Colau. Barcelona passa aquesta pàgina, tot i que alguns dels debats que ha iniciat quedaran com a llegat perquè incumbeixen tota gran urbs com la capital catalana.
Les eleccions municipals d’aquest diumenge posen, a nivell català, fi al somni d’Esquerra Republicana de substituir simultàniament Junts a les comarques interiors i el PSC a l’àrea metropolitana. Tot i que continuarà sent la primera força en nombre de regidors, el PSC ha sigut la força més votada i Junts la que ha quedat en primer lloc en més municipis a expenses dels pactes. Queda clar que l’hegemonia a Catalunya és cosa de tres partits i el futur passa per les aliances que forgin entre ells. Amb tot, la recuperació del PP i la irrupció de Vox indica un lleu moviment pendular a la dreta que ha sigut menor que a la resta d’Espanya perquè el PSC ha sigut l’únic bastió socialista que ha recuperat vots de Ciutadans. Això explica que el PSOE de Pedro Sánchez, a més de perdre en vots, hagi vist com se li escapaven gairebé totes les autonomies en joc, cosa que dona aire al PP d’Alberto Núñez Feijóo, malgrat que les majories més consolidades corresponen al territori d’Isabel Díaz Ayuso.
■
Trias o una fórmula sense Ada Colau són les dues úniques alternatives possibles per governar la capital catalana
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.