El repte de beure aigua del Besòs: «Mai m’ho hauria imaginat»
El 2024 començarà la prova pilot per captar aigua superficial del curs del riu Besòs i tractar-la per al seu consum. No serà una prova a petita escala: es produirà aigua que podria proveir un municipi de 30.000 persones.
Aconseguir tractar aigua de la superfície del Besòs per beure-sela havia sigut sempre una fita impossible. Encara més, pensar en això semblava una imprudència. «Mai a la vida m’hauria imaginat que potabilitzaríem aigua d’aquest riu», reconeix José Mesa, director de producció d’Aigües de Barcelona. No obstant, ja han posat fil a l’agulla.
El que tenen al davant els responsables de l’empresa és un repte majúscul: el 2024 començarà la prova pilot per captar aigua superficial del curs del riu i tractarla. No serà una prova a petita escala: «Produirem aigua que podrà proveir un municipi de 30.000 persones.
Així sabrem exactament si es pot replicar a gran escala». La decisió es va anunciar fa unes setmanes davant la greu sequera. Ara, ja fa dies que els professionals estudien com potabilitzar l’aigua del Besòs, un riu que en l’imaginari col·lectiu segueix sent l’abocador de les fàbriques construïdes al llarg del seu curs.
El primer problema és la qualitat de l’aigua: «El Besòs no és un riu natural. És un col·lector d’aigües residuals depurades. És a dir, que el cabal del riu se sustenta al 100% en l’aigua que hi aboquen les depuradores». Aquestes plantes compleixen la normativa, però l’aigua resultant no té la qualitat ideal per ser potabilitzada.
¿Què hi ha a l’aigua del Besòs? «De tot. És una de les aigües amb més varietat de contaminants, però sense excessiva concentració», respon Mesa. Quan tracten l’aigua de l’aqüífer, alguns d’aquests elements desapareixen perquè l’aigua es filtra a través de la terra. Amb la captació superficial serà diferent.
Centenars de tòxics
La potabilitzadora haurà de liquidar una llista interminable de tòxics. Hi ha amoni, nitrats, clorurs, plàstic, manganès i metalls com ferro i níquel. També les restes d’orina –no oblidem que són aigües residuals depurades–, restes de drogues, medicaments com antibiòtics o antidepressius, per exemple. I molta matèria orgànica, com proteïnes i aminoàcids. A més, hi ha microbis com coliformes i nematodes i els patògens típics d’origen humà, com els estreptococs.
«Molts d’aquests elements no es trobarien de manera natural en un riu, i això és el que dificulta tractar aigua del Besòs», explica Mesa. Espanya és un dels països més avançats en potabilització, dessalinització i regeneració. Per aquesta raó, asseguren des d’Ai