El 54% dels alumnes de primària a Catalunya dinen a l’escola
El percentatge d’estudiants que es mantenen al centre durant el dinar supera el 44,8% de la mitjana espanyola. El sector està majoritàriament en mans de pimes, cooperatives i famílies.
El 54,4% de l’alumnat d’educació primària a Catalunya es queda a dinar al seu centre escolar [una de les peces clau en el complicat engranatge de la conciliació familiar a milers de llars], xifra bastant superior a la mitjana espanyola, que és del 44,8%. Són comunes les estampes de pares (i sobretot de mares) mirant el calendari amb el menú escolar del mes penjat amb un imant a la nevera per pensar possibles sopars sense avorrir els seus fills. Però..., més enllà d’aquesta fotocòpia a la nevera o de la foto diària per l’app del col·le de la safata amb l’amanida, el pit de pollastre i el iogurt... ¿què sabem de qui alimenta, i com, els nostres fills?
Malgrat que les comparacions són odioses i que la situació està lluny de ser idíl·lica [encara corre per les escoles molt de pa congelat], sabem una cosa: els menjadors catalans, en general –sempre hi ha excepcions– estan bastant millor que a moltes altres comunitats autònomes, on aquest servei està majoritàriament gestionat per grans empreses i fins i tot multinacionals. Lluny d’aquest model de macrocuines, a Catalunya prevalen els menjadors escolars gestionats per petites o mitjanes empreses i entitats del tercer sector, una cosa especialment valorada per les famílies.
¿Qui paga el servei?
Malgrat que el menjador escolar és un servei públic –la competència del qual recau en el Departament d’Educació, institució que al seu torn en delega la gestió als consells comarcals–, qui en paga el 100% del cost són les famílies (exceptuant les que tenen dret a beca). ¿Quant paguen? La tarifa del curs vinent està en 6,91 euros per alumne i dia (IVA inclòs) en els casos en què les criatures es queden cada dia, i un 10%, més, fins als 7,60 euros, per als alumnes que facin ús del servei de manera esporàdica. El preu inclou el menjar i el monitoratge del temps de migdia.
¿Com es regula?
Els menjadors escolars es regeixen per un decret de l’any 1996 que, malgrat els nombrosos intents, no ha sigut actualitzat. Un decret que recull dues modalitats de gestió: la directa i la indirecta. En la gestió directa, el servei el presta personal contractat directament per la mateixa administració, una cosa que a la pràctica no passa. En la immensa majoria d’ocasions es recorre a la gestió indirecta. ¿A qui delega en primera instància Educació la gestió dels menjadors? Principalment a tres institucions: als consells comarcals, als ajuntaments o a la direcció dels centres. Aquests, al seu torn, solen delegar-ne la gestió o bé a alguna empresa a través d’un concurs o bé via un conveni amb l’ampa o afa del centre, una cosa que, segons dades de la principal associació de famílies de l’escola pública catalana, l’Affac, passa en prop del 40% de centres públics.
Dins d’aquest gairebé 40%, el 10% d’afes/ampes fan una gestió directa (contracten ells el personal) i el 90% contracta tercers, «en la majoria d’ocasions, petites empreses o cooperatives; mentre que les empreses més grans són les que guanyen els concursos públics per paquets que obren els consorcis», assenyala Lidón Gasull, directora de l’Affac.
¿Quines empreses són?
Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), la patronal de referència en el sector de l’oci educatiu – que té com a principal línia de negoci els menjadors escolars–, apunta que «la singularitat catalana» és que la gran majoria del servei es porta des de petites o mitjanes empreses.
Segons la patronal, entre un 50% i 60% dels menjadors escolars estan en mans de petites i mitjanes empreses (en moltes ocasions contractades per les afes), un 30% els gestionen entitats del tercer sector (Fundesplai, Pere Tarrés...) i la resta (entre el 10% i el 20%), empreses grans com ara Eurest (sota el nom de Scolarest), Serhs i Clece, empresa multiserveis del grup ACS, propietat de Florentino Pérez.
A diferència de Catalunya, on entre un 80% i un 90% del sector el controlen pimes, cooperatives i afes, en el conjunt de l’Estat quatre grans empreses controlen el 70% dels menjadors escolars, segons l’informe de l’Observatori DESC del 2020. En primer lloc, i per ordre de quota de mercat, hi figura Serunion, del grup francès Elior, que serveix el 30% de menjadors d’escoles públiques espanyoles. El segon lloc l’ocupa Eurest a través de la seva filial Scolarest, del grup britànic Compass. En tercer lloc, Aramark, de capital nord-americà. I en quart, Ausolan, del grup Mondragón. D’aquestes quatre, la que gestiona més centres a Catalunya és Scolarest.
A les big four de l’Estat, les segueixen altres empreses com ara Mediterrània –la seva filial catalana, Servei d’Àpats, treballa amb 150 centres–, Sodexo (capital francès), Clece (en mans d’ACS) i ISS, propietat de Goldman Sachs, segons l’esmentat informe.
¿On es cuina?
El menjador escolar es pot fer a través d’un càtering o utilitzant cuina pròpia del centre, l’opció més valorada per les famílies. «El càtering sol ser l’opció de les empreses més grans, ja que és el més rendible. N’hi ha de dos tipus: la línia calenta, la més habitual, en què es fa el repartiment diari del menjar elaborat el mateix dia, i la línia freda, ja gairebé en extinció, el model precuinat del menjar dels avions», explica Gasull, que defensa la necessitat d’actualitzar el decret del 96 blindant la possibilitat que les afes gestionin el servei perquè les famílies vetllin directament per l’alimentació dels seus fills. ■
Educació delega el servei als consells comarcals i el paguen les famílies
Les empreses o cuinen a l’escola o recorren a un servei de càtering