Un vot per un tagín
Mai entendré que el corrupte centri tant l’atenció morbosa i la indignació moral i en canvi, els seus admiradors, no. Si la corrupció política d’aquest país floreix és perquè no l’afligeix cap retret rotund entre els ciutadans. La corrupció només és rellevant quan afecta els partits i líders pels quals no voto. I s’ha de confessar que gràcies a aquest pietós oblit la gent continua votant. Els dos partits majoritaris, el PSOE i el PP, arrosseguen un historial de corrupció pràcticament interminable, i si es busquen referències dels dos casos pot consultar-se La patria en la cartera, un llibre primmiradament desolador de Joaquim Bosch. Si l’elector fos un ciutadà just i urgent, un Robespierre incorruptible davant la fallida moral del seu propi partit, fa anys que els animalistes estarien governant aquest país.
Ara, pocs dies abans de la celebració dels comicis autonòmics i locals del 2023, s’ha destapat una operació de compra de vots per part de Coalició per Melilla, però el president i fundador, Mustafá Aberchán, està inhabilitat per una sentència ratificada pel Tribunal Suprem del 2021. També ho va ser, per cert, l’exsecretari general del PSOE de Melilla, Dionisio Muñoz. ¿El motiu? Haver organitzat una trama de compra de vots per correu per a les eleccions al Senat del 2008. A la població musulmana de Melilla –entre la qual CpM és la força política més votada– la condemna del bon Aberchán li ha sigut bastant igual. Però no només a ells. L’excepcional talent estratègic d’Íñigo Errejón el va portar a convidar Aberchán a integrar-se a l’anomenada Xarxa d’Aliats de Més País l’octubre del 2022. I el febrer del 2023 subscriuen el denominat Acord del Túria, juntament amb Compromís, la Chunta Aragonesista, Endavant Andalusia, Verds Equo i Projecte Drago. Ara Coalició per Melilla ha sigut expulsada de tan grata companyia «de manera preventiva».
El berber Aberchán ha demostrat al llarg de 30 anys una notable astúcia política i una gran capacitat d’adaptació. És cert que va militar en les Joventuts Socialistes i algun dels seus germans va arribar a ser regidor pel PSOE. De fet, CpM va ser en els seus orígens, a principis dels 90, una mena d’escissió mahometana del PSOE, tot i que des d’aleshores ha canviat bastant. És cert, igualment, que durant algun temps va estar pròxim a Izquierda Unida. De fet, alguns quadros d’IU es van acabar incorporant a l’organització, que proclama sempre l’origen veïnal. Però també ha trenat acords amb el PSOE, amb el PP, amb Ciutadans i, fins i tot, amb Jesús Gil, que s’instal·lava en la corrupció com qui es fica en un jacuzzi. Només ha pogut ser president de Melilla un any, entre el juliol del 1999 i el juliol del 2000.
Espanyol i marroquí
Sempre ha tingut un pretext: millorar les condicions de vida de la població musulmana a Melilla dins d’un projecte de convivència democràtica a la plaça nordafricana. Sempre ha negat ser un líder promarroquí i mai ho ha deixat de semblar. Va néixer una nit de lluna plena al barri de Monte María Cristina i és espanyol des del 1987 i marroquí
–segons la legislació de Rabat– per sempre, perquè qui té la nacionalitat marroquina no pot renunciar-hi. Per a la seva fortuna professional, perquè gràcies a una beca del Ministeri d’Educació del Marroc va poder estudiar Medicina a la Universitat de Granada. Es va especialitzar en Cirurgia Digestiva i va obrir consulta a Melilla. Forma part de la llegenda de la CpM que Aberchán va atendre gratuïtament centenars de musulmans de Melilla durant els primers anys com a metge, i els va proporcionar informació i contactes per buscar feina o trobar una plaça escolar per als seus fills o aquesta o aquella subvenció. Amb tot el seu tuf d’oportunisme el pitjor de la seva carrera política no són els seus molts i pèssims socis, sinó l’ombra del Marroc. Per a alguns sempre ha sigut un agent polític marroquí. Per a d’altres, en canvi, Aberchán s’ha limitat a practicar un realisme obligatori: s’han de tenir bones relacions amb les autoritats marroquines. I les va tenir més que bones amb Ilyas el-Omari, president del Consell Regional de Tànger, Tetuan i Al-Hoceima. Però El-Omari va caure en desgràcia el 2019 i amb ell el líder de CpM, que el Makhzen va considerar políticament acabat. Això no impedeix que periodistes i mitjans insisteixin una vegada i una altra en una vinculació fosca i roïna entre Aberchán i el Govern de Rabat. Fins i tot que vegin la mà del Marroc en la compra de vots que ara s’investiga i en la qual han sigut detingudes 10 persones, entre les quals figuren el gendre i el germà del gendre d’Aberchán, així com el número tres de la llista electoral. El sempre somrient president de CpM guarda silenci. Hauria de recordar el vell romanç i aplicar-se’l de seguida: «Aberchán / ay mi Aberchán,/ moro de la morería/ el día en que tu naciste / grandes señales había / la mar que estaba en calma / la luna que estaba crecida / moro que en tal signo nace /no debe decir mentira».
■