El PSC s’imposa a ERC i guanya els comicis a Catalunya
▶ Esquerra pateix un revés per la victòria socialista i el ‘sorpasso’ de Junts en vots malgrat avançar-los en nombre de regidors
El PSC es va imposar i va escombrar Esquerra i Junts en unes eleccions que van certificar el gir de full al procés. Les urnes van consolidar els socialistes com a primer partit a Catalunya (23,7% dels vots), ERC va patir un dur revés a les urnes (17,2%) –amb sorpasso dels seus exsocis al Govern inclòs (18,3%)– i la postconvergència va assaborir els fruits d’una tornada a les seves essències amb la victòria de Xavier Trias a Barcelona.
Catalunya es tenyeix de vermell, malgrat el cop que suposa per a Jaume Collboni no haver aconseguit acariciar el trofeu més preuat: la capital. Triple lectura: el PSC guanya en vots, Junts aconsegueix el primer lloc quant a nombre de municipis i ERC venç en el còmput de regidors. Això sí, les places més cotitzades van quedar sota comandament socialista, tret que un pacte desbanqui els guanyadors. Tot això, en una dura nit electoral per als republicans després d’haver guanyat el 2019 i haver retrocedit a marxes forçades.
El president Pere Aragonès surt debilitat d’aquest 28 de maig davant un PSC imparable que ja es prepara per fer trontollar, encara més, el seu Govern en minoria brandint aquesta segona victòria consecutiva de Salvador Illa.
Però Esquerra sí que va presentar batalla a l’àrea metropolitana, tot i que el domini socialista va ser incontestable, per molt que els socialistes perdessin la majoria absoluta a l’Hospitalet de Llobregat i Gavà. Els republicans es van consolidar al segon lloc, en un mapa en què el PP va lluir la majoria absolutíssima del seu xèrif Xavier García Albiol a Badalona i la nítida victòria a Castelldefels, mentre Cs va desaparèixer al passar de 245 a tan sols 10 regidors, i els Comuns es conformessin amb la retenció de nou alcaldies i la pèrdua de Barcelona.
Les urnes certifiquen que el postprocés és un retorn al passat. El diàleg, després de la convulsa tardor del 2017, porta a la normalització institucional i premia el socialisme, força un tomb en l’essència convergent de Junts i deixa per a Esquerra el càstig electoral. El triomf de Trias és també una victòria per i davant Junts. Deslligat de les sigles, submergit en una sopa de partits nostàlgics de CiU, el seu resultat apaivaga el sector afí a la presidenta Laura Borràs (ja que el seu escuder i secretari d’organització no obté representació a Badalona), i demostra que el tomb cap al centre, en l'aspecte independentista, dona fruits.
Encara més si es té en compte la majoria absoluta nítidament convergent de Xavier Fonollosa a Martorell i la còmoda victòria de Marc Castells a Igualada davant la pèrdua de poder a Girona, on Sílvia Paneque (PSC) va guanyar sense complexos l’exconsellera Gemma Geis, avançada també per Guanyem (CUP), i va recuperar així el lloc que el partit va perdre el 2011 víctima del procés. Els socialistes van arraconar l’alcalde d’ERC a Lleida, Miquel Pueyo, fins al tercer lloc i van aconseguir una victòria indiscutible a Tarragona amb la tirada de l’exalcaldable de Cs, Rubén Viñuales. La baixa participació va aplanar l’auge de Vox i va propiciar l’entrada de partits ultres independentistes a Manresa, Vic i fins la seva victòria històrica a Ripoll. ■