El canvi climàtic, vist pels nens
Els més petits ja saben els problemes que generen la contaminació de cotxes, avions i fàbriques arreu del mónnElls també volen posar el seu gra de sorra per intentar buscar solucions
La conversa sobre canvi climàtic sol estar monopolitzada pels adults. Però són els nens, en realitat, els que tenen l’última paraula sobre aquest fenomen que marcarà el seu futur. «Jo no vull viure en un món on no hi hagi tortugues ni ossos polars», reflexiona la Lucía (8 anys). «El canvi climàtic és culpa de les fàbriques i dels cotxes, per això hem d’aconseguir que parin de treure fum», afegeix amb una sorprenent lucidesa el Nil (10 anys).
EL PERIÓDICO ha entrevistat una desena de nens i nenes d’entre 5 i 12 anys per entendre com perceben el canvi climàtic i, sobretot, quina és la seva recepta per salvar el planeta. Els dibuixos que il·lustren aquest reportatge mostren com els més petits veuen el present i, sobretot, com és el futur que reclamen.
Amb 8 anys, el Quim té clar que «l’aigua no cau del cel», com li recorden totes les marquesines dels autobusos a Catalunya. També sap que cal tancar les aixetes al rentarse les dents i que l’ajuntament hauria de posar sensors perquè no continuï caient aigua quan ja han acabat de rentar-se les mans al col·le. A ell, com a la resta dels seus companys, el canvi climàtic li preocupa. Tant és així que l‘ imagina com un planeta trist envoltat de la contaminació de cotxes, avions i fàbriques. «Els cotxes contaminen i els avions més, hem d’organitzar-nos per no fer tants viatges», afirma.
Un mar ple de plàstics
La Laia (10 anys) també té clar que el fum dels cotxes i de les màquines està fent molt mal al planeta. Per a ella, a més, el canvi climàtic té el rostre d’un os polar posat sobre un diminut bloc de gel. O d’una tortuga nedant en un mar contaminat i ple de bosses de plàstic i de llaunes de refrescos. «De vegades els humans pensem que estem sols al planeta i contaminem com si res», retreu. «Però