«Utilitzem bici i transport públic, i la roba del meu fill me la dona una amiga»
Més de 3.000 dones que lluiten contra la crisi climàtica formen part de Mothers Rebellion for Climate Justice. També estan organitzades a Espanya. N’hi ha un grup de 20 a Madrid i un de 30 a Barcelona. Lluiten pel planeta en què viuran els seus fills. Volen fer soroll i que la comunitat política les escolti. Parlem amb Carolina Bonache a casa seva, a Madrid, durant una pausa en la seva feina com a tècnica de projectes. «L’escola hauria d’inculcar-los l’activisme perquè no siguin només xaiets. Volem que els nostres fills siguin actius en política, que tinguin pensament crític», diu l’activista.
— Les mares no només crien, eduquen i treballen fora de casa: també lluiten pel clima.
— Sobretot quan tens uns governs que no estan fent res. És una injustícia. Amb l’actual consum de recursos i la manera que tenim de relacionar-nos amb el medi ambient, les generacions futures tindran molt difícil prosperar i sobreviure. Com a mares, ens preocupa el futur dels nostres fills i per això lluitem pel planeta. I encara que no tinguis fills també t’hauria de preocupar. Ens mou l’amor a la vida, l’amor al planeta, la natura i els éssers humans. Hem de conservar la vida a la Terra. Però el sistema actual només està preocupat pel curt termini i els diners davant el benestar de les persones. Nosaltres volem que els nostres fills tinguin una oportunitat en el futur.
— ¿Com és la lluita al carrer de la Rebel·lió de les Mares?
—Busquem un lloc públic on se’ns vegi i ens asseiem en cercle. Portem pancartes dibuixades pels nostres fills, fem teatret i cantem cançons. Escollim llocs emblemàtics; per exemple, el Museu Reina Sofia, a Madrid.
— ¿Com es lluita a cada casa a títol personal?
—Reduïm al mínim el cotxe. Utilitzem transport públic i bici. Som conscients que els avions són molt contaminants. Comprem en supermercats ecológicos. L’agricultura també és font de canvi climàtic, però si és sostenible pot ser una ajuda per combatre’l. Reciclem i consumim amb consciència.
— La indústria de la moda també és molt contaminant, però hi ha mares que compren moltes peces als seus fills. ¿Què fan vostès?
— El sistema ens redueix a consumidors, però jo no compro mai roba al meu fill Axel. Sempre me la dona una amiga. On sí que em gasto diners és en el menjar, que és tot ecològic, però també estic invertint en salut. Tornant a la roba, tampoc en compro gaire per a mi. Gairebé sempre me la donen. I també tinc la meva, que em dura 20 anys. Quan compro peces, no ho faig mai si són de polièster. Només tinc fibres naturals, com el cotó o la llana.
— ¿Què fem amb les disfresses que demanen constantment a l’escola i que els nanos acaben utilitzant només un dia després de comprar-les en un basar?
— I mira que són formidables les disfresses fetes amb quatre coses que tens per casa, ¿oi? Ens falta temps i imaginació. I el mateix passa amb els regalets que molts nens porten als seus companys per l’aniversari. Nosaltres intentem que siguin coses casolanes. L’altre dia, un nen va portar llibretes fetes per ell.
— La crisi climàtica és un tema molt seriós. ¿Com combaten l’ecoansietat que pot generar en els nens?
— Parlant de les solucions i estant junts. Si jo, com a mare, em començo a atabalar pel futur, el meu turment és encara més gran. Però ens ajuntem amb altres mares, busquem solucions i estem actives. Així t’ho agafes d’una altra manera. Els nostres fills venen amb nosaltres, dibuixen cartells i participen amb nosaltres en les manifestacions. Els parlem de cuidar la natura, que és una cosa positiva.
— Mares contra la droga. Mares lluitadores per l’escola inclusiva. Mares pel clima... ¿Diria que els polítics han de tenir por de les mares?
— I no t’oblidis de les Madres de la Plaza de Mayo. Tant de bo hi hagi pressió social perquè les coses canviïn. Les mares som guerreres perquè els fills són la cosa més important de la nostra vida. Les mares lluitem per la vida i ho donem tot. Tant de bo ens tinguin por, els polítics. Tant de bo ens tinguin en compte.
— ¿Només hi ha mares a les seves files?
— També hi ha pares; són més que benvinguts. El terme pares també engloba les mares, però l’hem capgirat.
— ¿Què hauria de fer el sistema educatiu per recolzar la rebel·lió de les mares?
— Donar-los informació sobre què és el canvi climàtic i com es pot combatre. Cal fomentar la connexió de la infància i la joventut amb la natura. Disposar d’un hort a l’escola i separar residus.
L’escola els hauria d’inculcar l’activisme perquè no siguin només xaiets. Volem que els nostres fills siguin actius en política, que tinguin pensament crític, que escriguin, per exemple, una carta al president o presidenta de la seva comunitat autònoma.
— Moltes famílies duen dir que el col·le està per ensenyar matemàtiques i llengua, i prou.
— El canvi climàtic és protegir la vida. ¿Com es pot oposar algú a protegir la vida en el futur?
— L’altre dia, quan Múrcia patia 30ºC a l’hivern, un veí deia que la «caloreta és bona» perquè així «la cervesa entra més bé».
«On sí que em gasto diners és en el menjar ecològic, però també estic invertint en salut» «Combatem l’ecoansietat dels fills parlant de solucions i estant junts»
— Quina manera de no centrarse en el problema real. ¿Aquest senyor sap que la producció d’aliments es reduirà amb l’augment de les temperatures? ¿No veu les inundacions, les sequeres i els fenòmens extrems? Per no parlar dels països més vulnerables, que no contaminen però que estan pagant les conseqüències de la contaminació d’altres països. Hem de ser responsables del que els està passant a altres éssers humans a la terra. Siguem empàtics, aquesta és una altra lliçó per als nostres fills.
— ¿És optimista amb la lluita contra la crisi climàtica?
— No es pot ser pessimista. Ens enfrontem a un problema que impedirà que mengem i que respirem bé.