El 12M paralitza les comissions d’investigació del Congrés
▶ Les eleccions catalanes deixen en suspens sessions sobre temes com l’operació Catalunya, l’espionatge amb Pegasus i els atemptats del 17A
parat i mirant-se de reüll. L’última oportunitat per veure’s va ser quan Aragonès va viatjar a Brussel·les al febrer per a un viatge institucional davant les institucions europees. Van explorar una trobada, però no va fructificar.
3
Illa-Puigdemont: una relació inexistent. Si es busca a l’hemeroteca no es troben fotos en les quals Puigdemont i Illa apareguin a soles protagonitzant l’escena. Quan l’expresident va marxar a Bèlgica, Illa era el secretari d’Organització del PSC, més pendent d’exercir el control del partit entre bastidors, que de les relacions amb el llavors cap del Govern. Des d’aleshores, mai han parlat personalment. Quan va caldre negociar la investidura de Sánchez, l’enviat va ser el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán. Tot i que no hagin coincidit en persona, les seves formacions no han estat exemptes de pactes.
Això sí, el mateix Puigdemont va vetar Illa públicament com a interlocutor «vàlid per generar confiança» en les negociacions després que Sánchez el situés com a referent a l’hora de consensuar quins passos fer amb Catalunya. Era el 5 d’octubre del 2023 i a les files de Junts encara coïa la jugada del PSC que va arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias. També a mesura que els postconvergents han buscat projectar-se com a «alternativa» a Aragonès han anat desdenyant la figura d’Illa, principal rival per a aquesta comesa.
Això no vol dir que no hi hagi hagut interlocutors del PSC amb Puigdemont en els últims anys. Tant l’expresident José Montilla com l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, mantenen bons vincles amb Puigdemont i el seu entorn. Amb aquesta última, Junts va governar la Diputació de Barcelona entre el 2019 i el 2023, pacte que, per cert, es va teixir amb la intervenció d’Illa. «Difícilment s’acordarà gran cosa abans del 12 de maig», assenyala un diputat socialista sobre les negociacions per posar en marxa les comissions d’investigació del Congrés. PSOE, ERC i Junts havien iniciat un «intercanvi de cromos» per pactar els compareixents de les comissions sobre l’operació Catalunya, sobre l’espionatge amb Pegasus i sobre els atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils, però a poc més d’un mes que s’instal·lin les urnes resulta molt complex tancar acords. I, a més, durant la campanya electoral no es convocaran sessions per evitar influir. Fins a mitjans de maig, res.
Les tres comissions, fruit de les exigències de republicans i postconvergents per investir Pedro Sánchez, suposen un ímprobe esforç negociador. Fonts d’ERC resumeixen que cada formació voldrà «capitalitzar» aquests òrgans per als seus propis interessos. Bona prova d’això són les llistes de compareixents que va registrar cada partit i les implicacions que té.
Corrupció del PP i Pujol
El PSOE i Junts prioritzen la comissió sobre l’operació Catalunya. Els socialistes per posar el focus en la corrupció del govern de Mariano Rajoy i els postconvergents per intentar salvar la família Pujol, incidint que les investigacions contra Jordi Pujol Ferrusola, fill de l’expresident Jordi Pujol, es van iniciar arran de les investigacions il·legals de la policia patriòtica. ERC té més interès a indagar sobre l’espionatge amb Pegasus a dirigents catalans i per aquest motiu vol citar membres del Govern, inclòs Sánchez. La comissió dels atemptats del 17A i la implicació del CNI només preocupa Junts, mentre la resta considera que dona ales a una teoria conspiranoica.
Les tres formacions es trobaven negociant els compareixents quan fa dues setmanes el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va avançar les eleccions a Catalunya. Fonts socialistes admeten que s’ha estudiat deixar les comissions en suspens fins passada la cita amb les urnes i que, cada dia, és una opció que agafa més força. No obstant, les converses continuen obertes. Això sí, el PSOE vol un pacte global. «L’acord serà sobre les tres comissions o no serà», assevera el diputat implicat en les negociacions.
A la dificultat de poder tancar una entesa a tres bandes s’afegeix també la decisió habitual que no se celebrin compareixences durant la campanya electoral. És a dir, des del 26 d’abril i fins després de celebrats els comicis. A més, la llei que regula les compareixences en les comissions d’investigació estableix que s’ha d’avisar els citats amb 15 dies d’antelació. Per tant, s’hauria d’arribar a un acord i convocar una sessió de la comissió en la primera setmana d’abril, una cosa que fonts de diferents formacions descarten.
Compra de mascaretes
El calendari és més ajustat encara per a les dues comissions d’investigació que s’han creat al Congrés i el Senat per investigar la compra de mascaretes durant la pandèmia. La setmana vinent, la Cambra Baixa celebrarà la primera sessió per conformar la Mesa i obrir el termini per presentar llistat de compareixents. En aquest organisme, els socialistes pretenen indagar en casos com el que incumbeix a la parella sentimental de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El PP, amb la seva majoria absoluta al Senat, ha circumscrit la comissió al cas Koldo. No obstant, si a les dues cambres volen respectar el període electoral, una cosa que no és obligatòria per llei, no celebraran cap sessió fins passat el 12 de maig.