El Govern utilitza el 12M per entrar en el cos a cos amb ERC i Junts

▶ Sánchez es juga una part important del futur de la legislatura en les eleccions catalanes, en què espera trencar la majoria independentista

El primer que va fer el Govern central quan va saber que Pere Aragonès avançava les eleccions catalanes al 12 de maig va ser renunciar a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a aquest any. La decisió tenia cert punt de joc de miralls, perquè el president havia optat per l’avançament al no poder aprovar els comptes de la Generalitat, i alhora posava de manifest les enormes dificultats de forjar acords de pes amb ERC i Junts quan les urnes estan a tocar. Fins que s’aclari l’escenari a Catalunya, sobre el qual planegen múltiples incògnites, la legislatura espanyola queda a la pràctica paralitzada, amb l’Executiu central marcant distàncies amb un independentisme català alq ual, en el fons, necessita per a gairebé tot.

No hi haurà cap reunió de la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat abans dels comicis. Tampoc trobades del PSOE amb republicans i postconvergents. Ni a Espanya, ni a Suïssa. La tramitació de lleis, una vegada tirada endavant al Congrés l’amnistia del procés, també s’alentirà, amb tot just unes quantes normes en l’horitzó més pròxim, totes de fàcil aprovació, com la de paritat i la de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari.

Referèndum

En mode campanya, els socialistes, que esperen trencar l’actual majoria independentista i aconseguir que Salvador Illa es converteixi en el pròxim president de la Generalitat, entren ara en el cos a cos amb ERC i Junts. Sobretot, per la seva insistència en el referèndum. Per a la Moncloa, la mesura de gràcia, que encara ha de passar pel Senat i tornar al Congrés per a la seva entrada en vigor, suposa l’última estació del camí. Per als sobiranistes, només una etapa més dins d’un itinerari que ha de culminar amb una consulta vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya.

Per això Pedro Sánchez es juga molt més en les eleccions catalanes que en les basques del 21 d’abril, en les quals els socialistes només aspiren a revalidar el seu tercer lloc, però clarament per davant del PP, i reeditar la seva coalició amb el PNB. El 12 de maig, en canvi, la qüestió per dirimir, explica un alt càrrec socialista, és si la via del «diàleg» encapçalada per l’Executiu és o no majoritària a Catalunya.

Si Illa guanya i aconsegueix ser investit, quedaran clares «dues coses», continua el dirigent. Una: que «Sánchez s’ha carregat el procés» gràcies a mesures com la taula de diàleg, els indults, la derogació de la sedició i l’amnistia. I dos: el PP es quedarà sense discurs. «Per això [Alberto Núñez] Feijóo necessita un Govern independentista. Altrament, ¿de què parlarà? ¿D’impostos, beques, ocupació, creixement econòmic i sequera?», es pregunta.

Però l’argument també pot funcionar a la inversa, admeten en el PSOE. Si els sobiranistes retenen la majoria, la tesi del secretari general del PSOE que amb ell en la Moncloa aquesta opció és cada vegada més minoritària trontollarà, donant ales al PP. I si no ho fan, el suport d’ERC i Junts, indispensable perquè el Govern central tiri endavant les seves iniciatives, es pot veure compromès.

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, principal negociador amb els republicans, va intentar dimarts tallar d’arrel l’afirmació. «Estem en campanya electoral a Catalunya i sentirem moltes coses, algunes que no són certes, com aquesta. La nostra aposta per l’acord, el diàleg i les majories transversals és clara. Fórmules antigues, que van portar a fracassos col·lectius i van generar conflicte i enfrontament, no condueixen enlloc. A mi el que m’estranya és que hi hagi encara qui aposti per aquestes fórmules», va assenyalar des del palau de la Moncloa. A l’endemà, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda,

María Jesús Montero, va insistir en la mateixa idea. Va avisar que el Govern espanyol actuaria sempre per a «velar per l’ordre constitucional», perquè no pensava «mirar cap a un altre costat, com va fer Mariano Rajoy».

No són només paraules. El nou to de l’Executiu també es trasllada als fets. L’últim Consell de Ministres va aprovar la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Parlament d’admetre a tràmit al febrer, amb els vots de Junts i la CUP i l’abstenció d’ERC, una iniciativa legislativa popular (ILP) per declarar la independència. El PSC ja l’havia impugnat la setmana anterior, i en qualsevol cas la tramitació de la ILP està en repòs fins a la constitució de la nova cambra catalana que surti dels comicis de maig. Però Bolaños va argumentar que d’aquesta manera es garantia que el màxim intèrpret de la Carta Magna decretava la seva suspensió «immediata», ja que només el Govern, i no els grups parlamentaris, poden sol·licitar aquesta mesura. Es tractava, expliquen en el PSOE, de «deixar les coses clares».

El president de la Generalitat també va evitar parlar sobre sondejos recents que apunten que perilla la majoria independentista al Parlament i va dir que «l’única enquesta vàlida són les eleccions del 12 de maig», i es mostrava «convençut» que els catalans, també els independentistes, «es mobilitzaran amb plena consciència del que ens juguem de cara al futur del nostre país». Tampoc va voler parlar sobre eventuals pactes postelectorals. «El meu objectiu és tenir molta més força de la que he tingut en aquesta legislatura per poder fer tot el que no ens han deixat fer els altres partits polítics», va afirmar.