El pla alemany antinazis que es llegeix a Espanya
El servei d’intel·ligència d’Alemanya plasma en un document el ‘REEB’, la seva estratègia contra l’extremisme d’ultradreta, que les forces de seguretat espanyoles segueixen amb atenció. Expulsar enemics de la Constitució dels serveis públics és una de les
¿Pot un general retirat proposar, si més no de broma, que s’afuselli 26 milions dels seus compatriotes? ¿O un policia en actiu celebrar públicament –no en el seu àmbit privat– que es digui «felló» al president del Govern a les xarxes socials? ¿O un oficial de l’Exèrcit conduir les seves tropes al Valle de los Caídos per fer una picada d’ullet política durant una marxa d’entrenament? A Espanya, sí; a Alemanya cada vegada és menys plantejable.
«Expulsar enemics de la Constitució del servei públic» és una de les mesures principals que es proposa el Ministeri de l’Interior d’Alemanya i el servei alemany d’intel·ligència interior, l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució, o BfV. Aquest objectiu es plasma en una nova estratègia nacional alemanya de lluita contra l’auge del fanatisme polític, i el seu resum es va presentar al febrer.
El pla, titulat Rechts Extremismus Entschlossen Bekämpfen (Lluitar amb Decisió contra l’Extremisme de Dreta, o REEB), té dimensió alemanya... però s’ha convertit en una lectura compartida a Espanya entre agents de la Seguretat de l’Estat especialistes en radicalisme, fanatisme supremacista, bandes organitzades, ingerències estrangeres, amenaces híbrides i campanyes de desinformació i desestabilització.
A Alemanya l’extremisme de dreta s’ha convertit en font de 20.000 delictes a l’any, segons assenyala el REEB. A Espanya el problema no arriba ni de lluny a aquesta magnitud, però sí que ha donat lloc a dues operacions policials de relleu el 2023 –una a l’octubre de la Policia Nacional, amb la desarticulació del capítol espanyol de la xarxa nazi multinacional Combat 18, i una altra al desembre de la Guàrdia Civil, amb detencions en 11 províncies de radicals de l’Ordre Militar dels Fills de Cortés i Pizarro– en les quals es van confiscar armes, munició i plans per atacar objectius.
Els neonazis espanyols tenen en comú amb els alemanys –i també amb altres europeus– freqüentar Midgard, la mateixa botiga en línia sueca d’utillatge ultra en la qual es creuen comandes de supremacistes escandinaus, skinheads britànics, neofeixistes grecs i italians i tota mena de seguidors de les autodenominades «resistències patriòtiques». Entre els seus productes de propaganda i vestimenta no falten les al·lusions a la Falange.
Els autors de l’informe alemany identifiquen el nazisme i l’extrema dreta com «el màxim perill per a la nostra democràcia». I creuen que l’objectiu d’aquest tipus de fanatisme a Alemanya és «abolir la democràcia liberal» a base d’«idees, racistes i antipluralistes» que portarien a «remodelar la nostra societat segons la seva ètnia».
El REEB avisa que les principals figures del neonazisme «volen guanyar influència en els debats polítics i accedir al corrent principal de la societat en els partits, els mitjans de comunicació i les seves empreses» i que «els seus primers objectius solen ser el poder judicial, la premsa lliure, el sector públic, les institucions democràtiques...».
No és gens casual que el text neixi a Alemanya, i no només per la puixança de moviments d’extrema dreta –amb suport o sense del Kremlin– en aquest país. És també pel pes de la seva història: cita «el fracàs de Weimar», en al·lusió a la república enderrocada el 1933, i l’«era nazi», punts als quals «la societat alemanya no ha de tornar». El pla parla d’una lluita conjunta d’entitats de l’Estat, però la que més assenyala per aplicar les mesures estratègiques és la BfV, servei d’intel·ligència que depèn d’Interior.
Aquest informe és la primera constatació pública d’un servei d’intel·ligència europeu sobre el retorn de l’amenaça de l’extrema dreta per a l’Estat des del final de la Segona Guerra Mundial.
Control de fronteres
El dossier del Ministeri de l’Interior alemany recomana augmentar els instruments legals de la república per restringir moviments a l’exterior d’extremistes. «L’odi de l’extrema dreta no pot importarse ni exportar-se des d’Alemanya», diu. I per això encomanda vigilar l’intercanvi intens i transfronterer entre fanàtics, en concerts i esdeveniments d’arts marcials, així com trobades per a la formació en aquest tipus d’esports i tècniques de combat.
En aquest sentit, segons apunta aquest document, el Govern alemany es planteja prohibir aquesta primavera les armes semiautomàtiques similars a les armes de guerra, com les que s’utilitzen en els jocs de guerra o Airsoft. Aquesta prohibició afectaria també les ballestes, i comportaria una restricció severa de permisos per a camps de tir.
El pla alemany s’atura en els episodis de desinformació. «Internet té una gran importància per als processos de radicalització, el reclutament i la mobilització», diu, i ordena «combatre sistemàticament els continguts penalment rellevants» que es pengin a les xarxes i webs.
Sobre les campanyes de desinformació, la injecció de notícies falses i la inoculació als ciutadans d’inseguretat, por o odi envers col·lectius, el document assegura que «els extremistes de dreta volen soscavar la confiança en l’estabilitat i la capacitat del nostre Estat» i per aconseguir-ho «creen a internet comptes falsos, inventen històries basades en intel·ligència artificial». Fan arribar «deliberadament informació falsa o enganyosa al seu públic objectiu».
El pla alemany anuncia la creació d’una oficina federal d’alerta primerenca de campanyes de notícies falses, un propòsit que a Espanya es recull en treballs del Departament de Seguretat Nacional.
Alemanya estudia prohibir aquesta primavera les armes semiautomàtiques i les ballestes
Neonazis espanyols i germànics freqüenten una botiga ‘online’ sueca d’utillatge ultra
L’informe qualifica el nazisme i la ultradreta com el «màxim perill de la democràcia»