L’avanç del populisme a Europa posa en qüestió el suport a Ucraïna

▶ Els partits prorussos d’ultradreta i esquerra estan cridats a guanyar pes en les principals cites electorals de l’any, tot i que s’espera continuïtat a la Comissió Europea

Europa s’ha començat a plantejar seriosament el seu rearmament pel temor de no poder comptar amb el gran germà transatlàntic, els Estats Units, en cas d’una tornada de Donald Trump a la Casa Blanca. La necessitat de reforçar la defensa del propi territori ara és un assumpte prioritari en el bloc comunitari, no només entre els països del flanc est, davant un imprevisible Vladímir Putin. En paral·lel han crescut les llacunes en la teòrica solidaritat infrangible europea a Kíiv, especialment allà on governa el populisme prorús, sigui d’ultradreta o esquerrà, mentre el calendari electoral del 2024 pronostica una consolidació d’aquest espectre.

Al més lleial aliat de Putin al bloc europeu, l’ultranacionalista hongarès Viktor Orbán, li han sorgit en pocs mesos altres líders agermanats en el qüestionament de l’ajuda militar a Ucraïna. A l’octubre va sacsejar el tauler la tornada al poder a Eslovàquia de Robert Fico, un socialdemòcrata transmutat en populista. Malgrat els seus abismes ideològics, segueix la mateixa línia respecte a Kíiv que Orbán. Un mes després, als Països Baixos es va imposar com a primera força el Partit de la Llibertat (PVV) de l’ultradretà Geert Wilders, que en el seu discurs racista i islamòfob havia unit la promesa de liquidar l’ajuda militar a Ucraïna. Que Wilders aconsegueixi convertir-se en primer ministre sembla descartat, ja que va anunciar la seva renúncia a continuar intentant-ho davant el rebuig de la resta dels seus aliats potencials. Les negociacions entre el seu PVV i altres partits centristes segueixen, ara amb l’objectiu de formar un govern entre tecnòcrates i polítics. Però és innegable el pes que ha guanyat Wilders, un veterà entre els ultres europeus.

El panorama electoral apunta a reforços per a les formacions que qüestionen el suport a Kíiv. La pròxima cita amb les urnes a Eslovàquia podria convertir aquest seu lloc, no podrà obviar el creixent pes de la ultradreta, que pot sumar a la tardor el seu següent triomf: Àustria. El partit ultranacionalista i xenòfob Partit de la Libertat (FPÖ, per les sigles en alemany), exsoci de govern del conservador Partit Popular (ÖVP), lidera en intenció de vot amb més d’un 30%. Les enquestes reflecteixen el seu domini tant de cara a les europees com a les parlamentàries previstes per a la pròxima tardor. El Govern austríac, actualment una coalició entre conservadors i verds, ja manté

S’espera que el múscul populista en les europees quedi diluït per la divisió entre les seves famílies