Ingerència russa
país de 5,5 milions d’habitants, amb 97 quilòmetres de frontera amb Ucraïna, en el següent que queda tancat i barrat al suport al país eslau. Serà amb la segona volta de les presidencials, el 6 d’abril, que disputaran l’europeista Ivan Korcok i el representant del populisme prorús Peter Pellegrini. Korcok va ser el més votat en la primera volta, amb un 42,5% dels vots, cinc punts per sobre del seu rival. En cas de guanyar, exerciria de contrapès al dominant Fico. Però Pellegrini pot reclutar suports de l’electorat d’un altre candidat, el nacionalista prorús Stephen Harabin, que va quedar tercer amb un 11% dels vots. Mobilitzar aquest electorat és clau per a la ronda decisiva i suposadament aquí juga amb avantatge Pellegrini.
La gran plataforma dels populismes seran òbviament els
▶ El Partit Popular Europeu va reclamar ahir la celebració d’un debat urgent al Parlament Europeu per tal d’abordar les denúncies sobre una presumpta trama de pagaments a eurodiputats per difondre propaganda russa i influir en les eleccions europees del pròxim 9 de juny. La presidència de l’Eurocambra va confirmar que «està atenta» a les al·legacions i les està examinant.
▶ La República Txeca va dir haver descobert aquesta setmana una xarxa de propaganda afí al Kremlin que mira d’influir en el Parlament i, que segons els mitjans txecs, hauria fet pagaments a eurodiputats d’Alemanya, França, Polònia o els Països Baixos. comicis europeus del juny que ve. S’espera que exhibeixin múscul, tot i que també que rebaixi el seu impacte la divisió entre les seves famílies: d’una banda, Identitat i Democràcia, de la qual formen part la francesa Marine Le Pen, la Lliga de l’italià Matteo Salvini i Alternativa per a Alemanya (AfD), i, de l’altra, Conservadors i Reformistes, amb l’espanyol Vox, els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni i el polonès Llei i Justícia (PiS).
Ultres austríacs
Els pronòstics apunten a una victòria conservadora i la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea (CE) de l’alemanya Ursula von der Leyen. Defensa, com el seu país d’origen, la infrangible solidaritat amb Ucraïna i exclou la cooperació amb partits prorussos. Però fins i tot si es manté al una línia restrictiva referent al suport a Ucraïna. En tant que país neutral des del 1955, es limita a prestar ajuda humanitària, civil i financera a Kíiv.
L’excepció nòrdica
Contrasta amb aquest panorama la posició de dos països nòrdics on la ultradreta és part del seu govern o el recolza. És el cas de Finlàndia, on els ultres Veritables Finlandesos són socis en la coalició liderada pel conservador Petteri Orpo, i de Suècia, en la qual l’aliança centrista-liberal del primer ministre Ulf Kristersson governa «sota tolerància» dels radicals Demòcrates Suecs.
Finlàndia i Suècia van deixar enrere la seva històrica neutralitat arran de la invasió d’Ucraïna per ingressar a l’OTAN. Va ser un gir recolzat pel conjunt de la societat i del seu espectre parlamentari. Ni els ultres suecs ni els finlandesos –un país que fins a l’agressió russa a Ucraïna va mantenir fructíferes relacions amb Moscou– es comporten com a partits prorussos. Són països amb exèrcits moderns, clau per a l’escut bàltic juntament amb Lituània, Estònia, Letònia o Polònia, tots amb frontera terrestre o divisió marítima amb Rússia o amb Bielorússia.