Biden fingeix amb Israel
L’abstenció dels EUA en el Consell de Seguretat és buida de contingut i només podria servir al demòcrata per frenar el descontentament a les seves files
L’abstenció dels Estats Units en la votació d’una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU (CSNU) que demana el cessament d’hostilitats, l’alliberament de presoners i garanties d’entrada d’ajuda humanitària a Gaza s’ha presentat com un gir radical en la posició de Washington respecte a Israel. Un gir que, a més de mostrar la nul·la sintonia personal entre Joe Biden i Benjamin Netanyahu, indicaria la voluntat nord-americana de marcar límits clars al seu principal aliat a l’Orient Mitjà, fent-li veure que traspassar-los té conseqüències. La realitat, no obstant, no confirma que això s’hagi produït.
Aquí tenim per demostrar-ho tant les presses de l’ambaixadora davant l’ONU, Linda ThomasGreenfield, afirmant que la resolució no és vinculant, com l’afegit de John Kirby, portaveu del Consell de Seguretat Nacional, proclamant que «res ha canviat en la nostra política» amb Israel. Tots dos saben àmpliament que totes les resolucions del CSNU són vinculants; però també saben que, en aquest cas, al no estar fonamentada en el capítol VII de la Carta fundacional, no inclou l’adopció de mesures de força per obligarne el compliment.
D’aquesta manera, aparentant una fermesa que no és tal, Biden ha pres una decisió buida de contingut que, en el millor dels casos, només li servirà en clau electoral per frenar la fuga de potencials votants crítics pel seu alineament amb un potencial genocida. Perquè en termes reals, si Washington hagués volgut anar més enllà dels gestos més o menys cridaners, són moltes les palanques que podria fer servir. Podria, per exemple, reactivar l’entrega de fons a la UNRWA, en lloc de suspendre-la com acaba de fer fins (almenys) el març de l’any vinent, comptant que els EUA són el primer contribuent a l’esmentada agència. També podria replantejar el seu ajut econòmic –entorn dels 4.000 milions de dòlars anuals– condicionant-lo al compliment de les seves obligacions com a potència ocupant del territori palestí; a l’espera de l’aprovació d’un nou paquet d’ajuda d’uns 14.000 milions addicionals, actualment en discussió al Congrés. I el mateix podria fer amb la cobertura de seguretat que li està prestant amb el desplegament de dos grups de combat naval per fer front als que, com Hezbol·là o els houthis, apunten les seves armes contra Israel, i amb l’ajuda militar que permet a les forces israelianes portar a terme la massacre que estan perpetrant a Gaza.
Res nou sota el sol
No obstant, tot i que probablement pugui produir-li algun malestar ètic, Biden renuncia expressament a tocar cap d’aquestes palanques perquè, en el fons, continua alineat amb els objectius proclamats per Netanyahu: eliminar Hamàs, desmilitaritzar Gaza i desradicalitzar els palestins. I tot i que tots ells són inabastables per la via triada per TelAviv, només així s’entén que tampoc respongui, fent-la coincidir amb la visita a Israel del seu secretari d’Estat, Antoni Blinken, a l’annexió de territori més gran a Cisjordània des de fa 30 anys. Tot i així, Netanyahu ha seguit el guió habitual en aquests casos, declarant immediatament que res ni ningú aturarà Israel en el seu afany bel·licista, anul·lant la visita a Washington d’una delegació que havia de discutir amb les contraparts nord-americanes els preparatius per a l’ofensiva de Rafah i condemnant la resolució.
«Estem vivint la segona Nakba, però és la primera que veiem amb els nostres propis ulls»