La superpoblació carcerària obre una nova bretxa entre els ‘tories’
▶ Desenes de diputats conservadors tracten d’endurir el projecte de llei que evitaria l’ingrés a la presó per penes inferiors als 12 mesos
L’augment del nombre de presos a les presons d’Anglaterra i Gal·les està provocant un enorme mal de cap al primer ministre britànic, Rishi Sunak. Prop d’un 60% dels centres penitenciaris estan per sobre de la seva capacitat i amb prou feines queden poc més d’un miler de llits disponibles d’un total de 88.935 places, segons dades del Ministeri de Justícia. La situació ha obligat el Govern a tramitar una nova llei al Parlament per evitar l’ingrés a presó de les persones condemnades a sentències curtes, un fet que ha provocat friccions amb l’ala dura del Partit Conservador, que tem llançar un missatge poc contundent contra la delinqüència a pocs mesos de les eleccions generals.
La proposta del Govern pretén evitar l’entrada efectiva a presó de les persones condemnades a una pena inferior a 12 mesos, amb l’objectiu no només d’alleujar la pressió sobre els centres penitenciaris sinó també de defensar els serveis a la comunitat com un mètode més efectiu de reinserció. Aquesta mesura s’aplicarà en tots els casos, excepte quan un delinqüent «representi un risc significatiu de dany per a una altra persona», tant físic com psicològic. Els tribunals també tindran poders per ordenar l’ingrés immediat a presó dels condemnats que incompleixin una ordre judicial o que cometin un altre delicte estant en llibertat.
Rebuig de l’ala dura
El projecte de llei no ha convençut per ara prop de 40 diputats de l’ala dura del Partit Conservador, que han decidit recolzar les esmenes presentades per l’exministra de l’Interior, Suella Braverman, per endurir la norma. «El projecte de llei pretén alleujar la pressió sobre el sistema penitenciari, però segons la meva opinió posarà en risc la seguretat pública, suposarà una càrrega indeguda per a la policia i el servei de llibertat condicional i potencialment provocarà un augment de la delinqüència», va assegurar Braverman poc després de l’entrada del text en la Cambra dels Comuns.
Entre les modificacions proposades per l’exministra –avalades per altres cares visibles del partit com l’ex primera ministra Liz Truss o el que va ser titular de la cartera d’Immigració fins al desembre, Robert Jenrick- hi ha la necessitat que els jutges comptin amb més garanties per assegurar que no existeix un risc de reincidència durant el període de suspensió de la pena, així com la necessitat de demostrar que el condemnat no suposa un «perill» per a la població. L’objectiu de Braverman és mantenir el discurs de «llei i ordre» defensat en la seva etapa com a ministra i afegir pressió sobre Sunak, amb qui manté un tens enfrontament des que va ser destituïda del càrrec al novembre.
Defensa de la norma
La possibilitat d’una rebel·lió interna ha provocat retards en la tramitació de la llei, que encara no té una data assignada al Parlament per a la votació de les esmenes. Aquesta situació ha provocat un augment de la tensió entre Sunak i el ministre de Justícia, Alex Chalk, que ha donat màxima prioritat a l’aprovació de la norma i qui ha defensat alternatives com l’ús de braçalets electrònics per mantenir la vigilància sobre les persones condemnades. «Per descomptat que cal castigar els reclusos de menys risc, però podem utilitzar les dades i la tecnologia», va assegurar el ministre fa tot just uns dies a l’emissora LBC. Chalk ha anunciat, a més, la seva intenció d’alliberar els condemnats per delictes menors fins a 60 dies abans que compleixin la totalitat de la pena.
El titular de Justícia ha destacat que les seves propostes per reduir la sobrepoblació a les presons suposaran un estalvi per als contribuents de prop de 58.000 euros anuals per reclús i ha recordat que el projecte de llei inclou l’enduriment de penes per als condemnats per delictes més greus, com ara els agressors sexuals, que passen una mitjana de tres anys més a la presó actualment que l’any 2010.
El Govern vol complementar aquestes mesures amb l’ampliació de les presons, amb l’objectiu de donar resposta al previsible augment del nombre de reclusos en els pròxims anys. Segons dades del mateix Ministeri de Justícia, el total de reus a les presons d’Anglaterra i Gal·les serà un 20% superior a l’actual el 2028. «Ens trobem en procés de crear 10.000 noves places penitenciàries per a finals del 2025 i tenim el compromís a llarg termini de construir-ne 20.000 en total», va assegurar Chalk al Parlament a mitjans del mes de març amb l’objectiu de convèncer els diputats rebels. En cas contrari, el rebuig de la norma assestarà previsiblement un nou cop a Sunak i posarà el seu lideratge de nou en entredit.
Per a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, aquest diumenge és «un dia important» que marcarà «un gran èxit» per a Romania i Bulgària, que són membres de la Unió Europea des del 2007, i també un moment històric per a l’espai Schengen. «Junts estem construint una Europa més forta i més unida per a tots els nostres ciutadans», va asseverar Von der Leyen en unes declaracions que recull el comunicat de l’Executiu comunitari.