Junqueras, retorn a la presó
Realment, ¡quines coses que passen! Després de l’amnistia, que el ministre Félix Bolaños ha repetit moltes vegades que obria el camí de la concòrdia, la pau social i la superació dels errors del passat, Carles Puigdemont afirma desafiador des de França que torna per culminar la secessió que va deixar a mitges el 2017. Per la seva banda, Oriol Junqueras, tan procliu al martirologi, es declara disposat a tornar a la presó per aconseguir la independència. Tots dos transmeten senyals de derrota anticipada. Ni l’un ni l’altre han après res del passat, però mentre el primer juga a ser el llest, el republicà insisteix en el rol de beneit. Fa sis anys i mig, Puigdemont va fugir en el maleter d’un cotxe amb destí a
Bèlgica, on les coses no li han anat malament del tot. Ha aconseguit ser eurodiputat, que cap jutge europeu el volgués extradir i, finalment, venent els seus set vots a Pedro Sánchez, ha obtingut una amnistia que ni en els seus millors somnis creia possible. Junqueras, en canvi, va fer tres anys i mig de presó, no va poder anar a Brussel·les, ha perdut tots els recursos davant la justícia, i a data d’avui continua inhabilitat. Per això, a diferència de l’expresident escapat, encara no pot ser candidat en unes eleccions.
Malgrat tot, Junqueras insisteix a tornar a la presó, la qual cosa indica que el més probable és que, si les forces separatistes sumessin majoria i reprenguessin el procés, tornaria a cometre els mateixos errors que en el passat. A Puigdemont, en canvi, això d’estar-se entre reixes és un sacrifici que no li passa pel cap, i tornarà a Espanya quan l’amnistia sigui efectiva de veritat. Se la jugaria només per a la investidura, si guanyés, que ell anomena «restitució», com si no hagués canviat res des del 2017. Amb aquests elements, el votant independentista que pensa amb el cap deu estar desolat. No és estrany que molts desitgin en el seu fur intern que guanyi Salvador Illa, a veure si per fi algú s’encarrega de la gestió, de les coses de menjar. I en un racó es queda Puigdemont, fent de «fresc»; i en un altre, Junqueras, acariciant un altre martiri carcerari.