El superordinador que combat el ‘bullying’
El Consorci d’Educació de Barcelona treballa amb informació de 900 centres educatius. 240.000 alumnes. L’aposta de l’organisme per la ‘democratització de les dades’ ha multiplicat per 12 la detecció d’alumnes vulnerables i triplicat el de necessitats espe
Malgrat que, com fa broma Jordi Serra –fins al desembre cap de la unitat de sistemes d’informació i disseny de processos– «tenir dades no vol dir que arreglis el món, vol dir que saps que malament que està», la transformació del Consorci d’Educació de Barcelona iniciada el curs 2016-2017 sota la seva batuta per «democratitzar les dades» amb l’objectiu que siguin aquestes dades les que guiïn la presa de decisions de l’organisme ha donat fruits (i, a més, per tancar el cercle, en tenen xifres). Des d’aleshores i fins al curs 22-23 s’ha triplicat la detecció d’alumnes amb necessitats educatives especials (NEE-A) i s’ha multiplicat per 12 la detecció d’alumnes amb necessitats educatives vinculades a la seva vulnerabilitat socioeconòmica (NEE-B). Una informació que permet dissenyar una distribució més equitativa d’aquests alumnes i una millor previsió pressupostària dels recursos de suport que necessiten.
La idea perseguida per l’equip de Serra era lluitar contra el forat negre que massa sovint és l’Administració pública, en la qual el treballador de la taula 3 no sap en què treballa el de la taula 5, cosa que impacta en la ciutadania, moltes vegades obligada a donar la mateixa informació una vegada i una altra. La reiterada queixa de les famílies vulnerables d’haver d’estar «demostrant» una vegada i una altra la seva pobresa. I, en el cas de les escoles, haver d’estar reportant la mateixa informació una vegada i una altra.
«El primer que havíem de fer era saltar aquestes fronteres internes. Això és el concepte de la democratització de la informació. La informació és de tots i no és de ningú. Qualsevol persona que treballa al Consorci havia de tenir accés a qualsevol dada per poder fer més bé la seva feina», resumeix Serra.
L’objectiu era convertir el Consorci –que treballa amb informació de 240.000 alumnes, 900 centres educatius i 18.000 professors (12.000 llocs de treball fixos i 6.000 professionals fent substitucions)– en un «sistema de govern integral de la dada». És a dir, amb la possibilitat de conèixer de manera exhaustiva informació sobre els alumnes, els centres, les famílies i els professionals, i, molt important, «on són aquestes dades» (en quins sistemes d’informació), «en temps de gestió», una de les qüestions de les quals està més orgullós Serra. Que no faci falta tancar el curs per accedir a la memòria estadística, sinó que les dades es vagin actualitzant en temps real, per solucionar els problemes mentre passen, i no a misses dites. Una cosa imprescindible, per exemple, en la lluita contra la segregació escolar, tenint en compte que a Barcelona més del 30% dels alumnes nous arriben un cop començat el curs.
«És una xifra molt alta que fa que no pari mai la distribució d’alumnes. Per això hem allargat les polítiques de distribució equitativa que moltes vegades se centren només en la reserva de places durant el període de preinscripció, que tenen un efecte en la primera distribució, però després salten pels aires amb la nova admissió», assenyala Serra, que destaca que la detecció d’alumnes vulnerables ha fet possible que es puguin redistribuir «constantment i equitativament» entre els centres. El curs passat, l’assignació de places en procés ordinari va ser de 23.879; en nova admissió a l’estiu (abans de començar el curs, però fora de termini), de 5.107, i en matrícula viva (al llarg del curs), de 5.929. Així, entre el curs 2020-2021 i el 2022-2023, Barcelona
ha reduït en vuit punts per a I3 la segregació escolar.
¿Com es gestiona tot aquest volum d’informació? El que van fer va ser crear el que coneixen com «la consola d’escolarització», que calcula constantment quin és l’índex de segregació de cada centre, i quan una persona arriba a l’oficina perquè vol escolaritzar el seu fill, aquest programa, segons les característiques de l’alumne, proposa el centre òptim entre els que estan menys segregats en aquella zona. Així, durant la matrícula viva es reequilibra la situació, «i moltes vegades aquests alumnes pararan a la concertada, perquè és la menys segregada», apunta Serra, que afegeix, això sí, que després de diversos anys aplicant aquest sistema «les diferències en aquest punt es van anivellant».
Polítiques preventives
Un altre dels efectes d’aquesta nova organització ha sigut –prossegueix el pare de la criatura– multiplicar la detecció de casos de maltractament i assetjament, amb un protocol propi (cinc anys anterior al REVA, el nou sistema amb idèntica funció impulsat pel Departament d’Educació aquest curs). El curs passat van registrar 753 casos, 404 de possible maltractament i els altres 349 de possible assetjament. «Abans aquesta informació era dispersa. No se sabia quants casos hi havia. Ho tenies documentat per correus electrònics, però quan volies comptar els casos per fer polítiques preventives no tenies la informació perquè no estava estructurada», afirma.
El model del knowledge lake [com també l’anomenen] impacta igualment fora de l’escola. «Comencem a treballar, de manera tangencial, les violències fora de l’escola, i quan parlem amb la policia i els presentem el protocol per
En temps real les dades s’actualitzen per solucionar els problemes mentre passen
El curs passat: 404 casos de possible maltractament i 349 de possible assetjament
mapar les situacions conflictives als voltants dels centres, ens ho van agrair moltíssim», recorda l’expert en gestió d’informació.
«Detectem situacions de violència dins del centre, com casos d’assetjament, o signes de maltractament –explica–. Moltes vegades al voltant del centre hi ha baralles, bandes urbanes, tràfic de drogues, incivisme... I encara que no sigui competència de l’institut, el que passa a la porta l’afecta. Per això es va activar un protocol, perquè, quan es detecti alguna qüestió vinculada a la seguretat a prop del centre, el centre mateix pugui reportar-ho i la informació la puguin veure els Mossos, la Guàrdia Urbana, els serveis socials d’Interior, etc., és a dir, tota una sèrie d’agents que poden actuar», explica. Tota aquesta informació la posen sobre un mapa amb totes les característiques del fet detectat i, quan això ho creuen amb els episodis de bullying, comencen a veure que allà hi havia un potencial de predicció de casos d’assetjament, que és una línia en la qual estan treballant.