«Vapejar és una pràctica de risc reduït davant el tabac convencional»

La relació entre la nicotina i Miguel de la Guardia, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València (UV) ve de lluny. No per ser-ne consumidor, sinó per qüestió professional. Des de fa dècades participa en diversos estudis sobre els efectes de les partícules del tabac. L’últim, relacionat amb els vapejadors, tan de moda en l’actualitat. Primer, centrantse en l’anàlisi de l’alè dels vapejadors i vapejadors passius i l’emissió de partícules, que es redueix en tres vegades davant el tabac convencional. Després, analitzant l’orina d’un centenar de persones en un estudi amb España Salud.

— ¿Quines conseqüències treuen de les investigacions realitzades?

— Ens hem centrat a analitzar els metabòlits tant en fumadors, vapejadors i persones del seu entorn no consumidores. En primer lloc, vam comprovar que els nivells de substàncies nocives disminuïen en fumadors actius que es passaven al vapejador. I, en segon, lloc ens han fet posar en dubte la figura del vapejador passiu perquè els seus nivells de contaminants, com el monòxid de carboni, queien fins a deu vegades entre els vapejadors passius respecte als fumadors passius. Ens queda veure quines són les diferències quant a l’efecte de la salut; per exemple, quina és la capacitat pulmonar de les persones que abandonen el tabac i es passen al vapeig. És necessari fer assajos clínics, per als quals demanem finançament.

— ¿Són, per tant, els vapejadors menys perjudicials?

— Podem dir que es tracta d’una pràctica de risc reduït. És veritat que no allibera l’individu del consum de nicotina, que és una substància addictiva, però s’eliminen els milers de compostos que són presents dins del fum del tabac. Al final, el fum és el que causa més de 60.000 morts a l’any al nostre país. A Espanya, no; tampoc l’Organització Mundial de Salut; però en altres països com ara el Japó o el Regne Unit, s’està reconeixent que vapejar és una pràctica de menor risc que fumar cigarrets. No s’equiparen, la qual cosa és lloable perquè, al final, un fumador no és només un consumidor, ni un empestat. És un ciutadà i un contribuent i es mereix un respecte.

— No obstant això, el pla antitabac que prepara el Ministeri de Sanitat vol equiparar els vapejadors al tabac.

— És una intenció; més ideològica que basada en les dades. S’hauria de recolzar la informació en les dades perquè es pot incórrer en un doble error. El primer d’ells seria no matisar que es tracta de pràctiques amb diferents nivells de perillositat o toxicitat. I el segon és donar un glamur al vapeig mitjançant la prohibició. I això pot fer que vapejar sigui una porta d’entrada al consum de tabac per als joves. Esperem que sigui una moda passatgera, però la millor eina no és prohibir, és l’educació.

— Comentava que antics fumadors actius, que ara són vapejadors,

— De cap manera. No crec que la millor alternativa a fumar sigui vapejar. Per exemple, no és recomanable per a persones diabètiques a causa dels components de les aromes. La millor alternativa és respirar aire pur. Per això cal continuar impulsant mesures contra el tabac, que al final els fumadors empedreïts també agraeixen, com limitar els llocs en els quals poden fumar. Però no només cal prendre mesures mèdiques, sinó d’altres com apujar el preu del tabac, tot i que sigui impopular, perquè els impostos contribueixen a aportar finançament a un sistema que tractarà en el futur els actuals fumadors. S’hauria d’indicar en els missatges: li apugem el preu per tenir diners per cuidar-lo.

—¿Hi ha estudis de l’impacte dels vapejadors a l’aire lliure?

— No els conec. Hi ha estudis de l’efecte sobre animals, però la majoria són estudis de part i poden generar sospites. Per això, insisteixo que són necessaris projectes amb fons públics per conèixer els percentatges de persones que deixen el tabac per vapejar i quin és el nivell de reducció dels riscos entre un consum i l’altre.

Els tractaments tradicionals no funcionaven amb aquest pacient, i la doctora Ferrer va decidir buscar altres alternatives: «Va ser un repte terapèutic perquè davant l’LMMC amb mutació KRAS només cabia el trasplantament de medul·la i per fer-lo el pacient havia d’estar en condicions adequades per afrontar-lo». L’anakinra bloqueja l’acció d’un tipus de citocina que es fa servir en el tractament de patologies autoimmunes i autoinflamatòries, però fins ara no s’havia fet servir en pacients amb leucèmies. Han passat dos anys i mig des que el pacient es va sotmetre a aquest procediment i segueix viu i sense signes de la malaltia.

«El millor és l’aire pur. Cal continuar impulsant mesures contra el tabac»