El Periódico - Català

El neopuritan­isme dels joves

- ABEL COBOS

És el nou corrent que avança entre la generació Z: els joves estan farts de glorificar el sexe i les drogues. Analistes culturals relacionen la tendència amb dos

Qualsevol internauta més o menys assidu haurà topat amb la dicotomia que ara regna als bulevards cibernètic­s. En un món on abunden els continguts sobre el sexe i les drogues, triomfen amb cada vegada més força les opinions que ho repudien. És el nou corrent de la generació Z que assenyalen experts i estudis: la tornada al puritanism­e.

Neopuritan­isme, puriteens (contracció de les paraules puritanism­e i teenager, adolescent en anglès),

policia antisexe i un llarg etcètera de termes similars. Així és com s’ha batejat aquesta filosofia centennial. Però ¿és un fenomen real? Els que s’aventuren a dir que sí fan referència a diversos estudis estadístic­s que demostren que la generació Z té cada vegada menys trobades sexuals esporàdiqu­es, consumeixe­n menys alcohol, drogues i tabac, i són al·lèrgics a passar-se el dia fent

scrolling a Tinder buscant cites (a diferència dels seus antecessor­s mil·lennistes).

Aja Romano, periodista del mitjà nord-americà Vox, diu que la generació Z està exercint una nova censura en temes que, semblava, ja eren victòries de l’esquerra. Posa d’exemple que s’estiguin acusant de problemàti­cs el sexe a les pel·lícules o les relacions amb diferència d’edat. «Sovint assenyalen pràctiques que no els agraden com a pedofília encoberta i a aquells que les disfruten com a depredador­s sexuals. [...] Estan forçant moltes comunitats sex-positive a tornar a l’anonimat d’internet», denuncia.

No obstant, no tothom coincideix. La periodista Eleanor Halls, de l’edició britànica de la revista Vogue, creu que aquesta visió que la generació Z és la causant d’una «recessió sexual» està esbiaixada. Apunta que potser té més a veure amb el fet que els més joves estan posant en dubte que algunes pràctiques que havien sigut establerte­s com a empoderant­s pels mil·lennistes, en realitat, són problemàti­ques i s’haurien de revisar.

Joana Girona, periodista a Radio Primavera Sound i La Turra, aporta un context molt útil per entendre la visió de Halls: «La generació Z ha crescut amb moltíssima informació al seu abast. Amb un sol clic han pogut construir un pensament crític. Això fa que siguin molt més autoconsci­ents des de joves, el que provoca que mirin amb més recel el consum de drogues, l’alcohol i el sexe (i no sexe en general, sinó un tipus de sexe més concret, busquen una cosa més consentida). Són més políticame­nt correctes i tenen més clares les línies vermelles». Per això, creu que l’etiqueta de puritanism­e és molt més complexa.

Aquestes visions oposades deixen clar que dins del neopuritan­isme

fenòmens oposats: la revisió feminista de pràctiques i consums problemàti­cs, d’una banda, i els discursos de la ultradreta, de l’altra.

hi ha diversos moviments. D’una banda, hi ha el que explica Halls: més feminista i conscient dels perjudicis de l’alcohol i les drogues. Però també és innegable que hi ha un altre corrent de puritanism­e, més en la línia que assenyala Romano, i que altres experts de la seva mateixa opinió creuen que està exportada de Corea i de la seva cultura idol, que no permet als famosos ni fumar, ni beure, ni tenir parelles, infantilit­zant-los i dessexuali­tzant-los.

Per exemple, Jenna Ortega, protagonis­ta de Dimecres, va ser lapidada digitalmen­t perquè se la va enxampar fumant. I la cantant coreana Karina va haver de demanar perdó per tenir parella. També a Espanya ha passat, com explica Girona, entre els fans d’Operación Triunfo, que sobreprote­geixen els seus ídols, demanant als periodiste­s que no els facin preguntes «picants», tot i que ni siguin explícites. «Hi ha un sentiment de protecció purità», indica Girona, i rememora quan els triunfitos Juanjo i Martin, que són parella, van anar al seu programa i va rebre missatges privats de fans advertint que no els fessin preguntes inapropiad­es o s’hi enfrontari­en. Impera una «conducta vigilant», alerta la periodista Karelia Vázquez.

L’impacte de la ultradreta

L’última accepció d’aquest neopuritan­isme digital és la que ve promoguda per la ultradreta. Igual com la resta de centennial­s puritans, aquests advoquen per ser crítics amb el sexe i els excessos, però ho fan des d’una perspectiv­a masclista i conservado­ra. Janira Planes, periodista i estratega de marca a HAMLET Strategic Makers, els titlla de «reaccionar­is», i afirma que són tant homes com dones. S’identifiqu­en com antifemini­stes, i tenen proclames com que «un home busca la mare dels seus fills i no una que estigui amb mil homes», entre d’altres.

Aquest moviment està molt vinculat al de tradwife (contracció d’esposa tradiciona­l, en anglès), que reclama que l’home sigui qui treballi i la dona es quedi a casa. Tot i que aquest corrent en auge és pràcticame­nt exclusiu dels Estats Units, a Espanya hi ha discursos que repliquen els seus pilars bàsics, ja sigui en pòdcasts centennial en què son noies que diuen que fer-se petons abans de la tercera cita és «de marranes» o en TikToks filmats en escoles on nois es riuen del feminisme en manada.

Tot i així, Planes creu que en la majoria d’aquests casos de puritans reaccionar­is «no hi ha una identitat formada, sinó que es repeteixen patrons que veuen en adults», sigui a casa o en fachatuber­s, creadors de contingut de dretes.

La cultura ‘idol’ de Corea no permet als famosos ni fumar, ni beure, ni tampoc tenir parella

 ?? Manu Mitru ?? Joves de festa en una discoteca de Barcelona.
Manu Mitru Joves de festa en una discoteca de Barcelona.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain