Els centres d’estètica guanyen terreny
La seva presència s’ha incrementat un 6,5% en tres anys, segons l’Ajuntament de Barcelona. Creixen els establiments d’estètica mentre les perruqueries tradicionals lluiten per poder sobreviure. La febre per la manicura també continuarà en augment, augura
Tractaments antienvelliment, reductors, refermants, manicures... En els últims anys, els procediments estètics han adquirit una normalització més forta i estan cada vegada més demandats, també entre el públic jove. Tot i les restriccions de la pandèmia, que en el seu moment va fer témer pel tancament de molts negocis, els salons de bellesa n’han sortit reforçats. A Barcelona, la presència d’aquests establiments es va incrementar un 6,5% entre el 2019 i el 2022, segons les dades del cens comercial de l’Ajuntament de Barcelona.
«A l’obrir després del confinament, els centres d’estètica hem notat molta més demanda, sobretot pel que fa a tractaments corporals d’aprimament», explica Silvia Giralt, presidenta del Gremi d’Estètica de Catalunya.
Després del primer boom, la tendència a visitar els salons de bellesa s’ha mantingut. «S’ha agafat molta més consciència de cuidar-se un mateix», afegeix Giralt. En la mateixa línia, Yolanda López, vicepresidenta del gremi i propietària d’un centre d’estètica de la capital catalana, explica que, si bé abans tenien més demanda de tractaments –especialment corporals– a l’estiu, ara «hi ha més manteniment» al llarg de l’any.
Tractaments antiarrugues
Preocupa sobretot l’envelliment. Es fan molts tractaments per reafirmar la pell, per a les arrugues, i també per al sobrepès. «Amb l’estrès amb què vivim, no es descansa bé i això es nota en una pell més apagada», assenyala Giralt.
«Des de la pandèmia, també hem notat més atenció al contorn dels ulls. Amb l’ús de mascaretes, ara les clientes es fixen més en les bosses i les arrugues d’aquesta zona», afegeix M. Àngels Foronda, propietària d’un altre saló de la capital catalana.
En el sector també destaca la creixent moda d’inflar-se els llavis amb àcid hialurònic, així com amb bòtox. Dues intervencions de medicina estètica amb efecte immediat en les quals les noves generacions s’inicien cada vegada abans, i que són molt demandades en els centres que compten amb personal mèdic.
Així mateix, des del Gremi d’Estètica de Catalunya atribueixen l’augment del nombre de centres de bellesa a Barcelona a l’obertura de nombrosos salons de manicura; un increment protagonitzat majoritàriament per franquícies –com Hello Nails–, així com per persones de procedència asiàtica que han optat per aquest negoci.
«El culte a les ungles ja no és una moda: ha arribat per quedarse. Abans, només vèiem manicures en dones d’alt nivell adquisitiu, o en esdeveniments com casaments. Ara se les fa tothom. Les noies acudeixen als salons d’ungles des de jovenetes», explica la presidenta del gremi, qui augura que el creixement continuarà: «Hi ha molts salons d’ungles, i n’obriran més. Són negocis que requereixen menys inversió comparat amb un altre tipus de centre d’estètica», explica.
Les noves generacions cada vegada sol·liciten més els serveis estètics, empeses pel desig d’encaixar dins dels estàndards de bellesa que diàriament els recorden les xarxes socials. Amb tot, aquest creixement contrasta amb la disminució en el consum d’un altre servei fonamental per a la imatge personal: les perruqueries, especialment entre el públic sènior.
Entre el 2019 i el 2022, Barcelona va perdre un 1,6% de les perruqueries a peu de carrer. Aquesta xifra passa desapercebuda a primera vista, però al darrere amaga la crisi que travessa la forma tradicional d’aquest negoci. Fonts del sector asseguren que en els últims anys moltes perruqueries «de tota la vida» han tancat, i que al seu lloc n’han obert altres de noves, però diferents: amb un model low cost i «menys professional». D’altra banda, de les que han continuat obertes, moltes han hagut d’acomiadar personal per sobreviure, a causa d’una baixada de la clientela fidel i als cars preus dels lloguers dels locals a la capital catalana.
Les perruqueries estan patint la pèrdua d’un perfil de client clau per poder subsistir: la clàssica senyora que es tenyirà i es pentinarà regularment. «Moltes dones han deixat de venir a tenyir-se. En la quarantena es van apanyar soles a casa i, des d’aleshores, moltes ja s’arreglen elles. D’altres, directament van decidir deixar-se els cabells blancs», comenta Antonio Arjona, president del Gremi de Perruquers de Barcelona.
«El tint és un servei pel qual les senyores venien cada tres o quatre setmanes i s’ha notat molt la baixada. També cada vegada són més les que venen a tallar-se els cabells i no se’ls assequen, perquè val més diners i intenten estalviar. El servei de pentinat també s’està perdent, fins i tot de cara als casaments, batejos i comunions; perquè n’hi ha menys i són més informals. Ja no es porta aquest arranjament que es feia tradicionalment», afegeix Arjona.
Competència ‘low cost’
«Tot ha baixat moltíssim», assevera també Carlos Duran, amo d’una perruqueria a Nou Barris. «Als carrers també veus moltes més senyores amb arrels, perquè intenten estirar i que els surti més econòmic. Algunes han d’ajudar les seves famílies», afegeix el perruquer, que va arribar a tenir quatre treballadors contractats en el seu negoci i actualment treballa sol.
Sobre les noves perruqueries que han obert últimament a la ciutat, els perruquers tradicionals lamenten que «no són gaire professionals»: «S’està perdent la professionalitat del perruquer. Hi ha gent que sap tallar a màquina, però no amb tisores. No estan preparats», expressa Duran. Els seus nous competidors low cost arriben a tallar els cabells «per cinc o sis euros», uns preus amb què és molt complicat competir. «No crec que els surti a compte. Tenint en compte les mesures d’higiene que has de tenir, el pagament del lloguer, les despeses de la perruqueria, la quota d’autònoms... No sé com s’ho fan», manifesta l’estilista.
«Arran de la pandèmia hem notat més demanda d’aprimament», diuen des del gremi