La muralla oculta de la Rambla
La seva ubicació no és gaire glamurosa: és al costat de la rampa d’un pàrquing. Aquest aparcament subterrani de la plaça del Teatre amaga les úniques restes visibles de la fortificació medieval.
Diuen que els barcelonins ja no baixen a la Rambla. Fa temps el passeig més icònic de la ciutat s’ha convertit en sinònim de massificació turística. Tot i així, la Rambla encara guarda secrets que val la pena descobrir. Tresors invisibles a ulls dels turistes de passada, com les restes de la primera muralla medieval de Barcelona, que s’amaguen en un aparcament subterrani.
La muralla de la Rambla té el seu origen al segle XIII. Llavors, la vella fortificació romana, protectora de Barcelona durant segles, havia quedat obsoleta. La ciutat havia crescut extramurs, al voltant d’esglésies com el Pi. El 1285, davant un eventual atac de tropes franceses, el rei Pere el Gran va ordenar aixecar un segon cinturó defensiu, que donés empara als nous burgs.
El primer tram de la nova fortificació va començar a construir-se en paral·lel a la riera d’en Malla, un torrent que baixava des de Collserola, seguint el traçat del que avui és la Rambla. De fet, el nom del carrer procedeix del terme àrab rámla, que significa sorral. La construcció va ser assumida pel Consell de Cent, i era la primera gran obra pública portada a terme per la municipalitat.
Els treballs van continuar al segle XIV, quan es van reforçar els murs i es van aixecar noves torres de defensa, i es desviava el curs de la riera d’en Malla. L’antic llit es va transformar en un espai públic on se celebraven mercats, però també on es penjava els condemnats. Amb el temps, es va convertir també en un dels primers passejos de la ciutat.
El tram del portal de Trentaclaus va sortir a la llum durant la construcció del pàrquing el 1997
Nous descobriments
Tot i que la Rambla, com el bulevard poblat d’arbres que avui coneixem, no va arribar fins al segle XVIII. La reforma va ser projectada per l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño i va comportar la desaparició de les muralles, enderrocades entre el 1774 i el 1776. Al lloc dels antics murs s’hi van aixecar nous palaus, com el Palau Moja.
Dos segles i mig després, l’actual reforma de la Rambla ha reflotat les restes d’aquella muralla. Un descobriment que té precedents. El 1997, la construcció d’un aparcament subterrani a la plaça del Teatre ja va treure a la llum un tram de l’antic portal de Trentaclaus.
A diferència de les troballes actuals, condemnades a ser novament sepultades, el mur de la plaça del Teatre es va poder conservar al descobert. De fet, és l’únic drap de la muralla medieval de la Rambla visible avui dia. Tot i que la seva ubicació, a la rampa per on entren i surten els vehicles del pàrquing, resulta poc glamurosa.
El portal de Trentaclaus va ser també conegut com el dels
Ollers, perquè era el lloc on se situaven els terrissers que fabricaven olles i escudelles, que van donar nom al pròxim carrer Escudellers. Era una de les cinc portes de la muralla de la Rambla, juntament amb els portals de Santa Anna o dels Bergants (així anomenat per ser el lloc on els mossos anaven a buscar feina), de la Boqueria, de la Porta Ferrissa i de Drassanes, que també és conegut com a Framenors. Aquest curiós nom provenia d’un antic convent franciscà, de frares menors, i les seves restes també han aflorat amb la reforma del passeig.