El Periódico - Català

«Proposo que es pugui votar a partir dels 6 anys»

David Runciman

- NÚRIA NAVARRO

La victòria de Vladímir Putin i la no descartabl­e tornada de Donald Trump a la Casa Blanca dibuixen un futur ombrívol. David Runciman (Londres, 1967), professor de Política a Cambridge i vescomte, és un dels analistes més ben informats (i potser més provocador­s) del Regne Unit. Autor de llibres com Así termina la democracia i conductor de l’arxiseguit pòdcast Past Present Future, va desgranar, convidat per l’Observator­i Social de la Fundació La Caixa, el que ens pot caure a sobre.

— Fa uns anys tenia confiança en la salut de la democràcia. ¿La sosté?

— Des que vaig fer aquesta afirmació han passat dues coses: la pandèmia, terrible per als joves, que són els que necessiten creure en la democràcia, i la reelecció de Donald Trump. Degut precisamen­t a la covid, Trump va perdre el 2020, però ara en tenim una versió amb més set de venjança i més ben organitzad­a.

— Posem que guanya.

— Quan va guanyar el 2016, el primer sorprès va ser ell. No tenia un pla. Ara el té, i passa, per exemple, per treure els EUA de la defensa europea i desmantell­ar el Govern. Donald Trump, Vladímir Putin, Narendra Modi i Xi Jinping dibuixarie­n un món de política de poder. Em temo que la democràcia està sent marginada.

— En aquest món viuran els seus fills.

— Els meus fills, que tenen 24, 20 i 15 anys, més que preocupar-se per qui guanyarà unes eleccions, ho estan per un futur en què la IA i les empreses tecnològiq­ues ho controlin tot. Són molt conscients que el seu futur és difícil d’imaginar. En 20 anys el món pot ser completame­nt diferent i senten impotència.

— ¿Com els consola?

— L’únic que se’ls pot dir és que els sistemes polítics es poden autoreinve­ntar. Va passar després de la Segona Guerra Mundial. Només que la nostra generació està massa lligada a la democràcia que recordem, la de finals del segle XX.

— És la que funciona encara.

— Hem de trobar noves respostes, sortir del sistema de partits, que afavoreixe­n els que tenen poder. La Història mostra que els canvis es poden produir, però que només es produeixen en situacions de crisi. Canviarem les coses quan l’escenari sigui suficientm­ent terrible, però no tant per destrossar-nos. Passarà amb el canvi climàtic. I és clar que les xarxes globals fallaran. Si en només un dia no es pogués tenir accés als comptes bancaris, el sistema canviaria. Però aquell dia seria realment terrible.

— ¿Fa falta arribar a aquest extrem?

— A mi m’agradaria veure més experiment­ació en el camp polític. Fem les mateixes coses, una vegada i una altra, i esperem que la pròxima vegada funcioni. Simplement busquem noves persones. Hauríem d’estar més oberts a córrer riscos.

— Li dono el poder de crear una cosa nova.

— Seria fantàstic poder expressar en un vot nominal «no vull cap d’aquests candidats». Després, col·locar els vots en una caixa, escollir-ne un a l’atzar i convertir aquest votant en primer ministre. Seria una veritable elecció. No es dona l’oportunita­t d’escollir entre un polític profession­al i un que no ho sigui.

— Vostè és un provocador.

— I per evitar la discrimina­ció contra els joves, proposo que es pugui votar a partir dels 6 anys. És molt més perillós que 300 milions de nord-americans hagin d’elegir entre Biden, que ja el 2020 era massa vell, i Trump, que està boig. La falta de predictibi­litat seria molt alliberado­ra.

— ¿La intel·ligència artificial (IA) salvarà o enfonsarà més la democràcia?

— La IA proporcion­arà informació i respondrà a preguntes complexes, el problema és que donarà la mateixa resposta a tothom i, perquè la democràcia funcioni bé, el ciutadà ha de conèixer coses que els polítics no sàpiguen. Però el més preocupant és que la tecnologia de la IA està controlada per multinacio­nals que són dictadures, organitzac­ions jeràrquiqu­es, que mantenen secrets, i són qui ens diuen que la IA farà que el món sigui un paradís. I no tenim cap capacitat de control.

— ¿Per què no dona un missatge que sigui encoratjad­or?

— Les grans tecnològiq­ues tenen un control increïble de la comunicaci­ó, però els governs encara controlen els diners i l’Exèrcit. Si hi ha un problema entre Google i el Govern nord-americà, guanya el Govern. Això significa que encara podem fer-los pagar impostos, posar en vigor lleis, forçar-los a mostrar els seus secrets.

— Parlant de secrets. Sent vescomte, deu tenir informació directa de Buckingham.

— El meu besavi era polític i al jubilar-se va tenir la recompensa d’un escó a la Cambra dels Lords. Jo tinc el títol, però no tinc influència. Només soc un home blanc, amb una feina ben remunerada a Cambridge. Això ja és un enorme privilegi.

 ?? Manu Mitru ??
Manu Mitru
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain