Sant Cugat i Gavà, ciutats on més finques rústiques hauran de pagar el tribut
▶ La llei del cadastre immobiliari defineix com a rústics els immobles ubicats en sòl que no sigui de naturalesa urbana o urbanitzable
Si bé qualsevol propietari d’un immoble rústic ubicat a l’àrea de Barcelona fins ara tributava l’impost sobre béns immobles (IBI), no feia el mateix respecte al tribut metropolità (TM). Es tracta de l’impost propi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i és la seva principal via de finançament. Recapta uns 132 milions d’euros a l’any, en el context del seu pressupost consolidat de 2.500 milions d’euros anuals. Malgrat que el tribut metropolità es fonamenta precisament en l’IBI, justificava la diferència de tracte tributari que l’ordenança metropolitana eximia expressament els béns rústics.
Aquest any, el 2024, serà diferent. El Tribunal Suprem espanyol ha tombat en tres sentències –també assumides per altres resolucions posteriors del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– l’exempció de tributació del tribut metropolità dels béns immobles rústics, fet que ha forçat l’AMB a decretar la subjecció al tribut d’aquests immobles.
En abstracte, la categoria d’immoble rústic en el context metropolità remet essencialment al Baix Llobregat, comarca catalana en què destaca el protagonisme del Parc Agrari. La llei del cadastre immobiliari defineix com a rústics els immobles ubicats en sòl que no sigui de naturalesa urbana o urbanitzable, per exemple les instal·lacions per a explotació agrícola o ramadera.
L’AMB calcula que haurà d’aplicar el TM sobre unes 21.000 finques rústiques, les quals consten en referències cadastrals de l’IBI, que s’exigeix als mateixos subjectes passius que el TM.
Més enllà d’aquesta dada total, diverses finques poden agrupar-se en un mateix rebut quan corresponen al mateix propietari en el mateix municipi, i aquesta dada la recull l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de les estadístiques de la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda. El total de rebuts consignats és de 8.663.
Segons aquesta estadística, les ciutats de l’àrea que més rebuts d’IBI rústic van emetre l’any 2022 són les següents: Sant Cugat del Vallès (1.053), Gavà (939), Viladecans (610), Sant Boi de Llobregat (581) i Barcelona (481). Les dades per ciutats es poden visualitzar en el mapa, en el qual destaquen els municipis de la comarca barcelonina del Baix Llobregat.
Per poder conèixer l’impacte econòmic de la nova tributació dels béns rústics, aquest diari n’ha calculat una projecció a partir de les dades disponibles a l’Idescat i de l’ordenança del TM, que conclou que la quota íntegra de l’impost (l’ingrés final) s’obté d’aplicar sobre la base imposable de l’IBI un tipus impositiu del 0,2%. Aquest càlcul dona un ingrés total de la tributació rústica d’uns 205.000 euros anuals.
Grans diferències
L’AMB confirma la dada, ja que assumeix que el nou ingrés rústic suposarà un 0,15% dels ingressos totals del TM (132 milions anuals).
Comparada amb la tributació dels immobles urbans, la dels rústics té un impacte econòmic limitat a causa de les grans diferències entre les bases imposables dels dos tipus de béns, amb valors cadastrals molt més elevats en els urbans. Il·lustra aquesta diferència el contrast entre el rebut mitjà el 2022 d’un immoble urbà i un de rústic a Sant Cugat, per exemple.
Mentre que el rebut mitjà d’un immoble urbà a Sant Cugat és de 765 euros anuals, el d’un immoble rústic és de només 12.
Aquest impost propi de l’Àrea Metropolitana recapta uns 132 milions a l’any
L’AMB assumeix que el nou ingrés rústic suposarà un 0,15% de la recaptació total per aquesta taxa