Els EUA i Rússia augmenten l’activitat naval al Mediterrani
Una fragata i vaixells de desembarcament russos i destructors americans es dirigeixen a la regió en plena crisi israelo-iraniana
Occident no sembla voler una guerra regional, que tal com està el món podria derivar en una altra de mundial. Washington, París, Londres i Berlín li han demanat que eviti l’escalada, canti victòria i deixi l’assumpte on és. Tampoc Teheran diu voler-ne més. Però Netanyahu s’enfronta a una creixent pressió interna. No només va fracassar a prevenir la matança de Hamàs del 7 d’octubre, sinó que ara molts l’acusen d’haver dilapidat també el poder de dissuasió israelià davant l’Iran, una obsessió per a l’elit politicomilitar del país. «Aquest govern, aquest primer ministre, s’han convertit en una amenaça existencial per a Israel. Han fet miques la dissuasió israeliana», va dir ahir Yair Lapid, el líder de l’oposició. Una idea en la qual es va endinsar també Ben Caspit, un dels columnistes més influents del país. «¿Com ho havia dit Netanyahu? Quan el terror olora debilitat, ataca».
Res d’això són bones notícies per als que volen evitar més gasolina sobre el foc regional, ja que Israel fa temps que va deixar de concebre la diplomàcia i l’acord com un mitjà per obtenir seguretat. Com tampoc són bones notícies en aquest sentit l’oportunitat que una confrontació directa amb l’Iran atorgaria a Netanyahu per continuar amarrat al càrrec i posposar una mica més la seva cita amb la justícia israeliana, on té diversos assumptes pendents per corrupció.
La Franja
I, mentrestant, el desastre a Gaza continua empantanegat. L’últim intent de negociació per alliberar els ostatges a canvi d’una treva ha fracassat. La fam avança, malgrat que s’ha incrementat una mica el nombre de camions que entren, i les fotos de nens raquítics que arriben de l’enclavament –on no es permet l’accés a la premsa internacional– són cada dia més nombroses. L’Exèrcit acaba de mobilitzar dues brigades de reservistes més per tornar a la Franja. I el turment de la població, amb prop de 35.000 morts i un territori a la ruïna, no cessa.
Columnes interminables de palestins han mirat de tornar des de diumenge al poc que queda de les seves llars al nord de Gaza. Però han sigut rebuts a trets per les tropes israelianes. Almenys cinc persones han mort i 23 més van resultar ferides, segons l’agència Wafa. «L’Exèrcit no permetrà la tornada dels residents. Per la seva seguretat, no s’acostin a les forces que operen allà», va dir un portaveu militar.
L’atac amb drons i míssils de Teheran sobre Israel no només ha involucrat vaixells (aliats del país hebreu) que des del Mediterrani van recolzar dissabte passat les forces israelianes. L’atac iranià també ha coincidit amb una sèrie de moviments navals russos i nord-americans en aquestes aigües.
En el cas de Rússia, el mateix diumenge, després de l’atac, el Ministeri de Defensa d’aquest país va informar que la seva fragata Mariscal Xàpoixnikov, pertanyent a la Flota del Pacífic de la seva Armada i amb capacitat de portar míssils hipersònics, havia entrat en aigües del Mediterrani després de creuar el canal de Suez. En concret, el ministeri rus va presentar el desplaçament del Xàpoixnikov com «un llarg viatge per mar» i va afirmar que «la tripulació del vaixell continua complint les seves tasques». A més, va afegir que el vaixell, «un dia abans», havia estat de visita al port egipci de Safaga, segons el Ministeri de Defensa.
De la base naval siriana de Tartus al port libi de Tobruz va ser, en canvi, el viatge que van fer dos vaixells de desembarcament russos, d’acord amb el mitjà ucraïnès especialitzat en assumptes bèl·lics Express Defense. Un viatge, que s’hauria portat a terme des de 4 al 8 d’abril, destinat a transportar equips militars, segons la publicació.
Des de Rota
Per la seva banda, tampoc els EUA s’han quedat de braços plegats al
Mediterrani aquests dies. Per exemple: el destructor de míssils guiats USS Roosevelt, actualment sota el comandament de Jeffrey Chewning, va sortir de la base de Rota, Espanya, ja l’11 d’abril, i va creuar l’estret de Gibraltar el 12 (un dia abans de l’atac contra Israel), segons una nota de la mateixa Armada nord-americana. En la seva anterior missió al Mediterrani, que va acabar el novembre del 2023, «la Roosevelt es va integrar amb el Grup d’Atac del Portaavions Gerald R. Ford, donant suport a la seguretat i estabilitat a la regió», van afegir.
El context potser pot trobar-se en l’última anàlisi de l’Institut Naval dels EUA (USNI), un organisme independent proper a la
Marina nord-americana. Segons va revelar aquesta font, els destructors USS Carney (DDG-64) i USS Arleigh Burke (DDG-51) haurien fet caure entre quatre i sis míssils balístics llançats per l’Iran en la nit de l’atac contra Israel.
«Els dos vaixells estaven al Mediterrani. El Carney va fer una visita al port de Palerm, Sicília, Itàlia, per última vegada el 10 d’abril. L’Arleigh Burke està desplegat a Rota», va escriure l’USNI. La mateixa font va recordar a més que els dos vaixells «estan equipats amb una capacitat de defensa contra míssils balístics i compten amb interceptors de míssils balístics del tipus Estàndard Missile 3».
Força naval
D’acord amb el mitjà britànic Daily Mail, no seria l’única novetat. Washington també hauria enviat al Mediterrani Oriental, com a resposta a l’atac, el vaixell de guerra Bataan, juntament amb dos altres vaixells de suport amb 2.500 infants de marina a bord, després que l’Iran llancés el seu atac amb drons contra Israel. «[El] Bataan està liderant una força naval nord-americana al Mediterrani Oriental», va afegir el mitjà, al citar fonts del Congrés nord-americà.
El Mediterrani no és aliè a grans moviments navals des de sempre, però la guerra de Gaza va impulsar la tardor passada un desplegament massiu que va sorprendre fins i tot experts. Part d’aquests vaixells, però, posteriorment es van allunyar de la zona i es van dirigir a altres destinacions. El que és una incògnita és el que passarà ara.
L’Exèrcit israelià acaba de mobilitzar dues brigades de reservistes per tornar a la Franja