Els països àrabs s’uneixen per reclamar moderació entre l’Iran i Israel
En aquest escenari, la guerra naval adquiriria una gran importància, «pel gran pes en el comerç marítim mundial» que té l’escenari. «Tant l’Iran com Israel i els seus aliats són coneixedors de la importància de dominar en l’ús dels espais marítims de la regió», argüeix. Per a l’oficial de Defensa, una guerra d’alta intensitat a la regió portaria a un segur tancament de l’estret d’Ormuz, «i si s’acaba de tancar el de Bab el-Mandeb, l’impacte econòmic seria dramàtic».
Un altre dels comandaments consultats, aquest de la Guàrdia Civil i expert en armament, apunta a una altra variable econòmica, aquesta vegada microeconòmica, si es manté una campanya d’atacs de l’Iran: «Cada dron i cada míssil iranià costen deu vegades menys que els mitjans utilitzats per Israel i els seus aliats per abatre’l. Això, en una sèrie sostinguda d’atacs, disminueix molt la asimetria de forces entre Israel i l’Iran».
Un dels militars consultats secunda la teoria, que ha anat guanyant espai en mitjans internacionals el cap de setmana, que en una guerra oberta l’Iran buscaria un desgast econòmic d’Israel i un èxode de la seva població, primer dins del país fugint de zones selectivament amenaçades i després a l’exterior, per desestabilitzant el Govern de Benjamin Netanyahu.
Dues de les opinions recollides entre comandaments militars assenyalen dues variables inestables. Una consisteix que «Netanyahu és imprevisible», defineix l’analista. «No és un actor estable ni de bon tros, i és a Washington on més ho estan comprovant», afirma un altre cap d’estat major. L’altra és l’abast d’una represàlia militar d’Israel després de l’atac iranià del cap de setmana. El raid de 180 drons i un centenar de míssils –gairebé tots neutralitzats per la defensa israeliana, britànica i nord-americana– s’ha saldat només amb ferits, però «si Israel ataca l’Iran, la defensa aèria iraniana no té aquestes capacitats, i probablement l’atac israelià causarà danys i baixes. Això posaria Teheran en una situació molt difícil i l’obligaria a escalar», indica un coronel expert.
Com cada nit els últims sis mesos, desenes de jordans es van acostar als voltants de l’ambaixada d’Israel al seu país. Des de l’inici de la guerra a Gaza, protesten contra el tractat de pau firmat entre els dos països el 1979, exigint-ne la dissolució. Aquella nit, en canvi, als càntics memoritzats dels manifestants, se’ls afegien mirades inquietes al cel. Per sobre dels seus caps, van passar desenes de drons i míssils llançats per l’Iran amb destí a Israel. En el primer atac militar directe de Teheran a Tel Aviv de dissabte, també va passar un altre fet insòlit: les forces aèries jordanes van sortir en defensa de l’Estat hebreu. Aquest gest és l’exemple més significatiu del suport directe o indirecte que els països àrabs han brindat a Israel, el seu històric enemic.
La majoria s’han quedat en crides a la contenció cap als dos països. L’Aràbia Saudita va expressar la seva profunda preocupació i va demanar «els nivells més alts d’autocontrol» en un comunicat del Ministeri de Relacions Exteriors publicat diumenge. Egipte va declarar l’estat d’«alerta màxima», segons mitjans locals, i el seu ministeri també va emfatitzar la necessitat del «màxim autocontrol per evitar una inestabilitat més gran i tensió a la regió».
Urgència d’un alto el foc
Els països del Golf van advertir de la creixent «inestabilitat» a la zona i van expressar la urgència d’arribar a un alto el foc en la guerra contra Gaza, on més de 33.797 palestins han mort.
La col·laboració amb Israel va superar l’atac mil vegades anunciat amb nota i gràcies a l’ajuda dels seus aliats. Malgrat mantenir relacions diplomàtiques des de fa dècades, Jordània no es comptaria entre un dels seus principals socis els últims mesos. Amb una important presència palestina entre la seva població, inclosa la reina Rània, Amman s’ha mostrat molt crític amb l’ofensiva israeliana.
«L’Iran no vol sang; ha dissenyat la seva resposta per no causar baixes», diu un expert «Netanyahu no és un actor estable i és a Washington on més ho estan comprovant»