Un context d’incertesa
Els diàlegs del fòrum defensen el paper de la premsa «com un actor capaç de crear temàtiques que es posicionin a l’agenda i que acabin generant polítiques públiques», assegura Barrio.
consells locals del Fòrum es reparteixen entre els diferents mitjans de la regió del grup Prensa Ibérica. La Opinión de Málaga s’encarregarà del tema de l’aigua, en què «no busquem respostes identitàries, creiem fermament que la tecnologia és clau per solucionar el problema de l’aigua»; Información parlarà de nova energia per a la indústria; Diario de Mallorca, del turisme i canvi climàtic; El Periódico Mediterráneo, dels reptes immobiliaris; Levante-EMV, de les xarxes per a la mobilitat; La Opinión de Málaga, de la ciutat mediterrània del futur, i EL PERIÓDICO, de l’economia blava. «És una il·lusió que traspassa fronteres, vertebradora de territori i exemplar», va expressar Saballs.
Més enllà de l’economia i de les empreses, el Fòrum tracta de valors. «Espero que no surfegem pel Mediterrani, sinó que ens hi submergim», va afirmar el director de Relacions Institucionals i Comunicació de la Fundació La Caixa, Sergi Loughney. «Hem de sentir la força de l’aigua del Mediterrani», va afegir, perquè la base d’aquests diàlegs és «intentar fer un gran espectre de tot el que està passant al Mediterrani». I per a això és essencial que hi hagi «tantes empreses en aquest projecte i administracions de diferents colors com sigui possible per impulsar projectes diferents, i parlar de societat i de persones».
La professora titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de València i membre del Consell Editorial d’EL PERIÓDICO, Astrid Barrio, va recalcar ahir que el Fòrum del Mediterrani «és un projecte que mira de repensar algunes qüestions en un context de cada vegada més incertesa». Barrio va destacar «la necessitat de reivindicar la força del Mediterrani» i va defensar el paper de la premsa «com un actor capaç de crear temàtiques que es posicionin a l’agenda i que acabin generant polítiques públiques», tal com volen aconseguir els diàlegs del Fòrum.
La professora va recordar que aquest esdeveniment «implica l’aparició des de la societat civil en consonància amb alguns actors de naturalesa privada que impulsa la col·laboració des d’un espai físic» i també «des del punt de vista polític» que fins ara no ha trobat un espai de col·laboració com aquest. «Cal agrair que pugui convertir-se en un mirall o que generi un efecte contagi», va expressar.
En la seva intervenció, va reiterar que el Mediterrani «és el mar interior per excel·lència», per això la iniciativa del Fòrum mira de determinar quines són les problemàtiques prioritàries en alguns d’aquests «mars» que componen el Mediterrani. De totes aquestes, Barrio va assenyalar la qüestió de la seguretat, entesa com a seguretat alimentària, accés a l’energia i a la capacitat que pot tenir la societat civil i les entitats per fer la seva feina, com la més destacada «perquè del fons d’aquesta seguretat dependrà l’èxit de totes les iniciatives i propostes que puguin sorgir en aquest Fòrum de debat».
Barrio va assegurar que hi ha una fractura entre els països del nord i del sud que són banyats pel
Mediterrani: al nord trobem estructures polítiques «sòlides, amb algunes excepcions», però al nord de l’Àfrica hi ha estats democràtics, autoritaris, fallits i «cada vegada més ens trobem estats que es comporten de manera canalla» perquè utilitzen la immigració com a arma política. Per aquestes raons, Barrio va recalcar que «hi ha una gran oportunitat» perquè la iniciativa de Prensa Ibérica «serveixi per cridar l’atenció sobre el vigor de la societat civil, però també perquè les institucions assumeixin les seves prioritats».
L’experiència de les Balears
Per a la directora del Diario de Mallorca a més de directora del Consell de les Balears, Marisa Goñi, totes aquestes veus del Fòrum permeten donar una «visió del Mediterrani». «Hem fet una mirada transversal sobre el territori i sobre el contingut i els interessos que hi ha allà», va assenyalar. En el cas del Consell de les Balears, responsable del turisme i del canvi climàtic, s’ha pogut comptar amb catedràtics de Vigo, arquitectes i consorcis de Catalunya i altres experts associats al sector. Diario de Mallorca ha partit de l’Acord de Glasgow de canvi climàtic per dirigir vuit mesos en què s’han inclòs temàtiques com la regeneració o la col·laboració publicoprivada.
El document final es presentarà juntament amb set més al Fòrum del Mediterrani a València.
La iniciativa del Fòrum intenta determinar les problemàtiques d’aquests «mars»