Catalunya eleva a 271 els municipis amb zones on es limitarà el lloguer
▶ Territori gairebé duplica el nombre de localitats amb àrees tensionades respecte a les 140 inicials A les ciutats afectades hi viu el 90% de la població
La Generalitat ha iniciat els tràmits per ampliar en 131 nous municipis el nombre de poblacions amb àrees residencials tensionades, cosa que suposa pràcticament duplicar la xifra de localitats on s’aplicaran les mesures de contenció dels preus dels lloguers, segons va anunciar ahir la consellera de Territori, Ester Capella, en una reunió que va mantenir a Viella, just un dels nous municipis que s’incorpora a la llista. El Govern ja va declarar l’agost passat 140 municipis amb zones de mercat tensionat, als quals ara s’afegiran aquests 131 més. En aquestes ciutats, entre les quals destaca Barcelona, viuen més de set milions de persones, un 90% del total de la població catalana.
L’ampliació, que Capella confia que pugui ser ja efectiva el pròxim juliol, afecta els municipis de més de 2.000 habitants, que no formaven part dels 140 ja declarats, i que compleixen algun dels requisits que marca la llei espanyola del dret a l’habitatge, és a dir, que les persones o famílies que resideixen en aquestes zones hagin de dedicar més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o hipoteca, incloses les despeses i els subministraments bàsics, o que el preu de lloguer o compra dels habitatges hagi experimentat en els últims cinc anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC.
Preus disparats
«Serà un alleujament, sens dubte, per a moltes famílies que tenen problemes per costejar els lloguers, o perquè vinguin a treballar al Pirineu professionals, com ara metges i professors, que no són d’aquí i que es troben que han de fer front a uns preus disparats a l’habitatge», va celebrar l’alcalde de Viella, Juan Antonio Serrano. «És bo que es comenci a posar el focus en aquest assumpte, que es vegi que la tensió dels preus també afecta poblacions que no són grans ciutats i que tenen un problema greu, causat en el nostre cas pels pisos turístics», va afegir.
El problema a Sant Julià de Ramis (Gironès) és més aviat la falta d’habitatges socials de lloguer, va explicar Marc Puigtió, alcalde de la localitat. «Desgraciadament –va dir el regidor a l’Agència Catalana de Notícies (ACN)– veiem que els preus pugen dia rere dia». «El poc que tenim és de compra i a uns preus massa elevats», va detallar l’alcalde. Per això confia que la normativa permeti tenir una oferta de lloguer accessible als veïns a l’espera que altres administracions supramunicipals optin per construir pisos de protecció oficial.
Territori adopta aquesta decisió, segons va argumentar Capella, després que en els últims mesos, malgrat l’entrada en vigor de la nova llei, s’hagin produït en el mercat de l’habitatge increments generalitzats dels preus, «gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars». Hi ha hagut, va remarcar la consellera, una «tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes», cosa que ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat.
La titular de Territori va remarcar que la seva intenció és «embridar el mercat, i això significa que els preus no pugin i, en tot cas, baixin, perquè entre els beneficis dels propietaris i l’especulació hi ha un llarg recorregut». En el conjunt de Catalunya, va afegir, «l’increment dels preus del lloguer en 10 anys ha sigut d’entre el 43% i el 46%».
Descarbonitzar el transport de mercaderies és l’objectiu principal de l’acabada de crear Taula de coordinació dels ports de Catalunya. Hi formen part tant les infraestructures que depenen del Govern, els 45 ports que es reparteixen de Portbou (Alt Empordà) a les Cases d’Alcanar (Montsià), com els dos de competència estatal, Barcelona i Tarragona.
«Tots compartim reptes ambientals i econòmics», va assegurar la consellera de Territori, Ester Capella, que va presidir ahir la constitució del nou òrgan, que ha de servir per establir col·laboracions i projectes comuns. És la primera vegada que es formalitza un espai de coordinació d’aquest tipus entre totes les infraestructures portuàries del país, va remarcar, acompanyada pels presidents de les autoritats portuàries de Barcelona, Lluís Salvadó, i Tarragona, Saül Garreta.
Corredor mediterrani
La responsable del Govern va destacar que la seva intenció és treballar «per obtenir millors prestacions i connectar-nos millor amb el corredor mediterrani», cosa que es farà gràcies a l’impuls de les terminals intermodals, ja que «cal mirar tota la cadena logística per millorar la competitivitat». «El transport ferroviari i el marítim són dos dels més nets, per tant hem d’aplicar-nos en una cosa tan fàcil i complicada com aconseguir augmentar la intermodalitat entre tots dos», va descriure gràficament Salvadó, que va recordar que tenen identificats els colls d’ampolla del corredor mediterrani on és necessari invertir per millorar la infraestructura.
Garreta també es va afegir a la petició perquè s’inverteixi en el corredor de l’Ebre: «És un mandat d’Europa que ens descarbonitzem», va insistir. La Taula es reunirà semestralment i estarà formada per la Generalitat, a través de les empreses públiques Ports de la Generalitat i CIMALSA, el Port de Barcelona i el Port de Tarragona.
«Entre els beneficis dels propietaris i l’especulació hi ha un llarg recorregut», diu la consellera Capella